Cercador
La meva xiqueta
Un relat de: Fada vermellaSi, és deveres..
no puc aguantar aixì..
et necessito.
Ho admeto..
em fas falta per a respirar,
el teu alé, em dona vida.
Em sento com una xiqueta menuda,
que plora perque vol una cosa,
i no la te.
Com una xiqueta menuda,
que plora..
perque li han fet mal.
El únic que em diferencia
d'aquella xiqueta menuda,
es que ho reconec: Et necessito.
Et tinc al costat..
i et trobe a faltar..
ja no és el mateix que avans.
Han canviat les pesses del joc,
del joc d'aquella xiketa,
que ara ja no ho és.
I ara nota que el joc és ella,
el joc és ella..
per a ell.
l´Autor
148 Relats
279 Comentaris
127956 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud
"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.