la meva veu no serveix per res...

Un relat de: Lídia Raventós Rigual

I se suposa que la societat a evolucionat tant? I aleshores com és que els nostres cervells, encara no entenen que matar no és la solució? Com és que els nostres cossos encara no fan res per controlar la gent insuficient que mana i decideix sobre els drets humans que suposadament tenim tots en igualtat de condicions?

Donem diners i més diners que acaben malgastats. El que suposadament tos volem és un món millor on tothom pugui viure tranquil, però dia a dia contribuïm a donar diners de les nostres butxaques que acabaran involucrats en armes que acabaran amb vides innocents, amb nens amb tota la vida per endavant, amb avis de nets i pares de fills, amb fills dels fills del seus avis, etc...

¿Perquè els que estan més amunt no pensen una mica més enllà de les butxaques dels seus pantalons i comencen a adonar-se que tots aquest diners que d'una manera o d'una altre acaben matant a milers de persones, podrien servir per donar millors condicions de vida als milers de persones que arrisquen la seva vida per arribar fins els nostres països arriscant-ho tot, perquè no tenen res...?

Però la meva veu no serveix de res, no te valor perquè no te divuit anys de vivència. Perquè jo només sóc una nena de tantes i tantes en el món. Per sort, una de les milers que no te problemes per menjar.
I la veu dels pares? tampoc serveix de res, perquè encara que siguin majors i tinguin dret a decidir, no acaben decidint res, perquè només són, una mil·lèsima part de tot el món.

Però ningú s'adona de que totes aquestes petites coses són el que fan possible el món? I que depreciar-ne una és igual de dolent que depreciar-les totes.

Però, la meva veu no serveix de res...

Comentaris

  • si que serveix...[Ofensiu]
    neonegis | 25-12-2006 | Valoració: 10

    es veritat que aquesta societat podria fer mes, pero amb gent com tu un s'ha de sentir orgullos !!! anims !

  • Dins aquesta foscor...[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-09-2006 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per dir-me que estàs d'acord amb el que he posat a la meva biografia, m'ha donat molta força.
    Tens tota la raó del món, i m'agradaria oferir-te una resposta al que planteges en aquest relat:
    L'ésser huma no sempre és bo, ni molt menys. Quan una persona més o menys adulta prèn una decisió ho fa moltes vegades per deixar tirat pel terra els necessitats, aquells que no tenen veu ni vot. Això difícilment surt a les notícies, perquè aquesta persona forma part d'un engranatge de moltes persones que es mouen en un estatus social elevat, encara que hagin de llepar culs.
    No cal que digui res concret, quasi tothom sap diferenciar el bé del mal, però hi ha moltes mentides, es podria dir que vivim enganyats al temple de les mentides i que adorem els seus déus. Això fa que visquem encegats i per tant hem de descobrir què hi ha darrere de tot això per adonar-nos de que valem molt més del que ens pensem i que el paradís existeix, el que passa és que no hi viu ningú perque ens l'han près.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Lídia Raventós Rigual

13 Relats

45 Comentaris

23125 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
El meu desig d'escriure va sorgir sense esperar-ho. Un dia, trista i engoixada, el paper i el llapis van ser el meu refugi. Des de aleshores, no només em serveixen per desforgar-me sinó també per deixa reflexades les meves idees i sentiments.

petons!


si voleu podeu contectar amb mi a través de:
peke_bsk14@hotmail.com