La meva tristesa

pel teu contacte...ja saps que ami també m'agrden molt els teus escrits...

una abraçadota

joan

Saps que el anglesos quan un està trist diuen que està "blue", blau? Sembla una contradicció quan hi ha tantes coses blaves que són boniques: el mar, el cel, les flors, les muntanyes...
Però el blau és el color de la tristesa per antonomàsia. El pintor ha sabut treure una imatge en blau perfecta, però les teves paraules (només teves), han sabut transmetre, magníficament, als lectors, la tristesa de totes les tonalitats del blau.

Enhorabona, bonica

Caram, Núria!
Tonalitat a tonalitat ( blau insípid, blau fosc, blau grisenc, blau groguenc ), matís a matís ( tristor, fred, silenci, dolor ), has aconseguit una identificació contundent entre la imatge i un sentiment que no té forma, mida ni perfil: la tristesa.
I a més, l'has personificat, li has donat volum i personalitat amb les darreres paraules del darrer vers: "la meva".

M'he quedat molt quieta en acabar de llegir-les, sense allunyar els ulls d'elles, com esperant quelcom... fins que m'he adonat que, simplement, la teva Ella és la Nostra: un cop mostrada, l'empatia humana o la que es dóna entre nosaltres dues permet fer-la universal, o al menys compartir-la.

T'envio una abraçada gens trista, molt gran... com a mínim, d'àguila imperial!
Unaquimera

Molt ben expressada la idea de tristesa associada a la presència d'un sol color. Generalment és el gris el color que dona aquesta sensació però, en aquest cas, Picasso va girar els conceptes oferint una visió diferent. L'has plasmat molt bé en un poema curt però evocador. Molt reeixit!

de diferents tons
per expressar de manera sublim
el què ens podria representar a tots
aquesta mena de tristesa generalitzada


hola núria... moltíssimes gràcies per tots els teus comentaris, donen molta força per continuar el llarg camí d'escriure


mica en mica
et converteixes en un dels meus més recents referents... i volia que ho sabessis, gràcies novament


una abraçada literària
i fins a la propera lectura, o relectura... qui sap!! -rellegir és un exercici de vitalitat inspiradora per a mi-

Tendre Relat.
Per mi la tristesa sempre és una porta a l'alegria.
La tristesa és passat motivat i l'alegria un present motivat.

És un poema ben estructurat en versos curts però plens de significat que compleixen exactament els trets de la figura que t'inspira.

Felicitats, Núria
Una forta abraçada d'un blau seré i clar
Joanalvol