La meva sogra és una mala puta

La sogra del Ramon, que la tenen impossibilitada en cadira de rodes, ha perdut el caminar, però no pas el caràcter. I la té a casa! La dona va viatjar per tot el món, era instructora de dones militars (segur que té un altre nom) i ha estat una dona ferruda que ha viscut molt i li ha fotut canya al cos.
El Ramon, vidu, amb una nena petita de set anys, la Martina, preferiria que la sogra s'hagués quedat muda. Res és perfecte. A més, no hi ha quartos per residències i la pobra colombiana que la va a netejar tres cops a la setmana s'ho ha de sentir a dir tot.
-Macagom la sang d'un bou i macagum la sang d'una bèstia rebentada! Com t'agafi el cap te l'aixafo, desgraciada!
Es plany i insulta, mai dóna les gràcies.
L'altra, encara bo que només entén a mitges les paraules! Per la mirada iracunda i els gestos agressius s'espanta de la vella tot sovint i mira que és bona, la Manuela, que en tres anys mai ha demanat que se li apugi el preu de les hores (hores molt currades).
La sogra, quan veu ploure, es mig trastoca i exclama voluptuosament:
-Merda, merda hauria de ploure. Merda fins el coll. I del coll en amunt...melindros!!!
I esclafeix a riure, esdentegada, i, descaradament, es mira, àvida, una revista pornogràfica que té a mà, al primer calaix de la tauleta, entre esqueles d'amistats mortes.
En Ramon de vegades perd la paciència, sobretot quan la dona li pessiga el cul o intenta apretar-li els collons. Sí que hi haurà herència...i tant ha de costar guanyar-se-la? Com s'ho ha fet anar, la Remei, perquè no es pugui tocar ni un cèntim fins després del seu traspàs? Es va tirar el notari?
-Ramon, Ramon, que no marxis, et dic! Ramon!
Si la nena no hi és, aleshores ell gosa deixar que cridi i cridi i fins i tot la instiga que cridi i cridi.
-Crida, crida, crida més fort! Ja et cansaràs i així trauràs la mala llet que tens a sobre!
I ella ho fa i se'l mira i recapacita poc, el just per tornar sempre amb la mateixa història enfadosa. Quan el torna a tenir a prop, intenta clavar-li els anells.
En Ramon, prou discret, quan no pot més, explica a algun amic de confiança (després ho sabrà tota l'oficina):
-Tinc la sogra castigada. Fa més de quinze anys que no li faig ni un petó (des que la va conèixer). El dia que es mori li faré.
Ell que, precisament, és un bon pare i va ser un marit amorós i el just de lasciu.
I es desfoga encara més:
- És una cap de puta verinosa. Maltracta la que la cuida i a mi em fot mà i més si pogués!
Un dia la posen al balcó a la fresca a mirar la gent com passa. La Remei fa cara de fàstic mentre pren l'orxata i xarrupa amb la palla o bé destrossa les plantes dels testos més propers, per allò de fer anar les mans i que no s'encarcarin com les cames d'ella mateixa. Fins que veu passar una dona que s'endevina de casa de barrets. A la sogra li penja una babaia, la cara se li enrojola i de la boca li surten aquests mots, amb veu clara i forta, que es fa sentir per tot el veïnat i tot el poble:
-Ei, nena! Vols que et faci ballar la pipeta i crei un mar de fluix dins del teu cony?
La Mireia, sort, està mirant la tele; la colombiana, canviant-li la roba del llit; i en Ramon veu com, gràcies a Déu, la vella malparida i malparlada pateix un senyor infart i s'hi queda. L'orgasme mental i el que intentava han estat excessius!
En Ramon potser es casarà amb la Manuela i es vendran la casa i oblidaran la bruixa, que ja els toca un conte de fades.