La meva primera Tanka: Espai necessito

Un relat de: joandemataro

No estrenyis tant,
no em deixes respirar...
M'estàs ofegant!
Em cal el teu silenci,
espai i complicitat.

Comentaris

  • Realitat i necessitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-05-2010 | Valoració: 10

    El poema és breu, però el missatge és nítid en poques paraules, dibuixes una realitat de manera contundent i deixes anar una necessitat clarament expressada.
    Ben fet!

    Pel que fa a la forma, ja que em vas demanar comentaris que assenyalessin aspectes per poder corregir, he de dir-te que en els dos primers versos la sinalefa ( Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l'una a la fi i l'altra al començament de mots distints) t'ha jugat una mala passada pel que fa al còmput de síl.labes:
    - No estrenyis tant= Noes / tre / nyis / tant =4
    - no em deixes respirar= noem / dei / xes / res / pi / rar =6
    Així, en lloc de 31 síl·labes distribuïdes en cinc versos de cinc, set, cinc, set i set síl·labes respectivament, el total d'aquest poema és de 29 síl·labes distribuïdes en cinc versos de quatre, sis, cinc, set i set.

    T'invito a conèixer les meves primeres tankes en Baldufa. Sobre el seu contingut, trobaràs aclariments al primer comentari, a baix de tot.

    T'envio una abraçada rimada,
    Unaquimera