La meva "peli"

Un relat de: bogeria

Protagonista d'una pel·lícula sense génere.
On el final ha de ésser sempre improvisat.
On els personatges els pugui escollir jo mateixa, on res m'espanti, fora de la realitat, on pugui optar per aconseguir els meus somnis, on pugui viure bé sense donar cap explicació.
On un somriure permanent m'ompli d'alegria, morir-me de plaer amb un gemec extret, tan sols d'un bocí dels nostres llavis, on els plors puguin ser efímers per sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer