La meva notòria feblesa

Un relat de: aleshores
Li agraeixo a qui em presta el consol,
a qui m'ajuda quan ve la tristesa
i el riu de la vida baixa tèrbol,
desfermat, i ple d'aigües ben fosques.

No tinc la frase perfecta per descriure-ho,
tinc, si de cas, la bellesa del concepte:
la certesa del dolor,
de la meva notòria feblesa,...
nàufrag, com tu, en la mateixa nau,
llepant, a l'ensems, les ferides.
Em reconec, sense paraules,
en la meva antiga feblesa.

Comentaris

  • Perfecte[Ofensiu]
    Ibeth | 21-05-2014 | Valoració: 10

    Senzill, net i clar. La poesia així es senzillament perfecte, desde el meu modest punt de vista.

    M'ha agradat molt.

l´Autor

Foto de perfil de aleshores

aleshores

267 Relats

596 Comentaris

130863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet