Cercador
La meva nena
Un relat de: Ogigia- Compartir:
Nena meva, aplego en una conca les teves llàgrimes dolces i amb elles rego el gessamí de flors blanques. Aquesta nit de juny veiem renéixer del seu perfum la vella dona, amb les seves antigues paraules màgiques... escolta, escolta, et parla:
La rialla,
perquè hem descobert un pensament,
un animal que tendeix a alliberar-se
i nia en les galtes i despulla.
La rialla,
perquè són escasses les possessions
i un misteri que obre la boca sap
ser poderós i, malgrat tot, gràcil,
saltarí.
La rialla, sí, la rialla
en aquesta situació insospitada
que cisella la rutina
i ja no poden prosseguir idèntiques
la desfeta i l’entrada de la mort.
Sí, la rialla:
tal vegada portes ridícul el barret
o és un peix que et mossega una orella.
¿Veus com ara ja no plores, nena manu? Ara tu ets també un perfum.
La rialla,
perquè hem descobert un pensament,
un animal que tendeix a alliberar-se
i nia en les galtes i despulla.
La rialla,
perquè són escasses les possessions
i un misteri que obre la boca sap
ser poderós i, malgrat tot, gràcil,
saltarí.
La rialla, sí, la rialla
en aquesta situació insospitada
que cisella la rutina
i ja no poden prosseguir idèntiques
la desfeta i l’entrada de la mort.
Sí, la rialla:
tal vegada portes ridícul el barret
o és un peix que et mossega una orella.
¿Veus com ara ja no plores, nena manu? Ara tu ets també un perfum.
Comentaris
-
has construït un poema[Ofensiu]joandemataro | 15-03-2011 | Valoració: 10
tendre i màgic alhora, el conjunt és bonic i a mi m'ha agradat
una salutació desdel maresme
joan