la meva joventut (II)

I tot es quedarà allà, en un simple record... tornaré al meu antic poble, m'arribaré fins aquell lloc que serà la meva caixa de tresors, uns tresors massa valorats per deixar-los allà, però els records mai desapareixen ni es guarden, simplement estan allà, esperant que els recordis. I pujaré amb dificultats allà dalt, al nostre dipòsit, l'únic que ha viscut amb mi sensacions oblidades amb ganes de tornar a néixer... tancaré els ulls fumant-me un cigarret com tants altres. Escoltaré una cançó aquella que m'ajudarà a recordar-lo. I algú em taparà els ulls. No m'espantaré perquè sabré qui és. Riuré i ell em deixarà veure'l... haurà canviat tant! Segurament que em dificultat podré reconeixe'l però aquells ulls, ja apagats, mai es borrarán del meu cap. I l'abraçaré, el besaré i l'estimaré com ara, com l'estimava a la meva joventut.
I notaré que la vida s'hem escapa pels dits, rabiaré pensant que no vaig fer exactament el que volia que podria haver fet més... i reflexionant tot això, pensant en un futur que no vull pensar puc donar-me conte que val més la pena deixar-te emportar per tots els moments. No importa si no és el que realment vols, si voldries alguna cosa més, més enllà del que ara tens i que potser pots aconseguir per la situació, però aquesta poca de cosa s'ha d'aprofitar... el cor pot arribar a ser tant fort com una formiga que agafa un tros de pa, amb un volum el triple de gran que ella. I si tu només m'estimes a mitges intentaré que m'estimis del tot i sinó aprofitaré aquesta meitat i la guardaré com un gran tresor en el nostre dipòsit, per d'aquí uns anys tornà a recordar-te i que tu em tapis els ulls mentre jo m'estic fumant un cigarret allà dalt, esperant a que em vinguis a buscar un altre cop...