LA MEVA INFÀNCIA PERDUDA

Un relat de: Noia Targarina
LA MEVA INFÀNCIA PERDUDA

Recordo el dia que vaig néixer,
Era tan dolç, tan suau,
Recordo les cançons,
Que ma mare em cantava,
Abans de posar-me a dormir,
Eran tan maques,
Recordo també les persones estimades,
Que ja no hi són,
Però que perduren el seu record,
Dins el meu cor,
Son records de la meva infància ja passats,
Recordo la primera vegada que vaig anar al col•legi,
I no em sentia segura per fer amics,
Era tan dur pensar que tothom,
Penses en una sola cosa,
La manera que té la gent,
De pensar ai! Que diran els demés,
Tan sols quan et fas amic d'una persona,
Lo que veus no es el de dins,
Sinó la part de fora,
Això es lo que mira la gent al fer-se amic d´una persona,
Tot això son records del dia que vaig començar a viure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer