La meva habitació fosca

et llegeixo... o em fas somriure o em fas petar de riure!!!
ets pura originalitat, portes la creativitat en totes les teves cèl·lules, toques els marges ocults de les coses i dels fets ordinaris, ets surrealista, tenyeixes d'humor la vida, si vols ets crua i terroríficament humana i ets capaç amb un poema normalet "les dones també ens fem palles" de trencar els límits quantitatius dels comentaris dels lectors, uns esquinçant-se els vestits, altres fent d'advocats de defensa, ja ja ja...
tens una ment que podria enriure´s de tot i alegrar amb els versos els cadàvers de l'avorriment...
gràcies per aquesta marinada fresca i nova que porten els teus poemes... al teu costat les llàgrimes deuen ser granets de raïm que acaben amb somriure...
una abraçada!!! admiro aquesta manera teva de veure la vida!!!

Una bona descripció de la teva habitació fosca. si senyora es sabut donarli el teu toc divertit que fa que m'agradi llegirte.
Una abraçada.