La meva clau

M'ha encantat, com tots els altres escrits teus que he descobert gràcies a la "clau" que has deixat en un dels meus poemes... Ja t'aviso que passaré sovint per aquí!

Com molt del que escrius, és molt bo.
Aquest és el sentit de fer poesia, emocionar al llegir.
Gràcies i per molts anys de compartir aquesta afició

Caram, m'ha agradat molt el teu poema.

M'ha semblat que estava sotmesa dins un joc de paraules, aquesta clau màgica, la descripció d'aquests sentiments, del amor, de la pena d'aquest ...
I l'últim vers, molt ben aconseguit l'he trobat molt bo.
Felicitats, continuar llegint-te.
Petons.

Clara

Un títol original. M'ha agrdat molt aquesta estrofa:
-No tinc res per donar-te
l'amor d'aquest vailet
que encara sent aquell calfred
quan començo a despullar-te-
M'ha encantat.
M'agrada moltíssim la teva manera d'expressar-te, doncs la fas molt teva.
Molts petons!! I mil gràcies pels teus comentaris!!!! ara amb la feina de l'insti no tinc tan de temps com abans per llegir-vos, tot i que sempre que puc, ho faig!!!! jeje

laura^^

d'on treus aquests cops de vers que et gira l'ànima i et conquereix...
aquest jugar amb la calor i el fred dels sentiments, aquest buscar refugi en persones que encara estimes després d'haver experimentat aventures temporals d'amor...
fantàstic!
una abraçada amic!

Aquest sonet m'ha posat la pell de gallina. M'he identificat força amb el que sent l'amo de la clau.