LA MEVA CIUTAT

Un relat de: ixnuir

LA MEVA CIUTAT

Cara bonica:
Dos fars paral·lels
S'enlairen esvelts
Fent d'ulls de noia
Guaiten el mar
Menjat per la boca
Del port del 92
No us perdeu el nas
De prominència clara
Sobresurt tot verd
I ple d'olors culturals
Del poble espanyol
Al teatre grec
Passant per jardins
De plantes multiculturals.
I les noves orelles
Cares, si,
Però esplendoroses
Allà a tocar del riu roig
(que en deien els romans)
des del 2004.
Des de llavors
Ja no són pas sordes
Als problemes
De globàlia.

Cor savi:
Colom senyala la llunyania
La bona vida és més a prop
Enfilant les Rambles
Perdent-se pel Raval
I passejant tranquil·lament
Apropar-se a la Catedral
O a la Plaça del Rei
També es pot GAUDIr
De l'art.
Així són els nostres sentiments:
Variats com el Casc Antic,
Nobles com la Plaça St. Jaume,
Alegres com la Boqueria
Moderns i ACtuals, però amb
BAses sòlides
Com l'art romà i,
Més tard, el modernisme.


(AQUEST POEMA POSSIBLEMENT TINGUI UNA SEGONA PART)

Comentaris

  • fa poc[Ofensiu]
    Basileia | 13-12-2007 | Valoració: 8

    que he començat a conèixer aquesta cara de Barcelona de la que parles...començo a gaudir-la, estimar-la...

    Barcelona no deixa de ser un dels racons (i dels grossos) preciosos de Catalunya!

    un petò i endevant!

  • Que bonic! Moltes gràcies pel bon rotllo.[Ofensiu]
    Autobahn | 12-12-2007

    Ostres, m'ha arribat al cor molt aquesta visió tan positiva de Barcelona per motius molt diversos.
    He llegit la teva biografia i si, ets molt jove, d'acord, però també just d'aquella edat en que -per culpa de la recent i dolorosíssima pèrdua de la infància- tot es comença a veure no només molt gris, si més no negre. Caram, m'ha recordat les poesies de la Maria de Frederic, una excel·lent poetesa de més de setanta anys, que no sé com s'ho fa per a mantenir una frescor i una innocència sana -no aquella espècie de cosa patètica que passa alguna vegada a qui s'aferra excessivament a un món imaginari de la innocència perduda-.
    Sobre el tema escollit haig de dir que aquesta ciutat que tant m'estimo i tant em dol, em fa venir, tot sovint, ganes de plorar per tota la quantitat d'abusos i menyspreus -de tota mena i per totes bandes- que ha rebut, reb i rebrà. L'aire fresc del teu poemet ha estat balsàmic, fins hi tot per a mirar-me amb tendresa algunes d'aquestes coses que em fan mal al cor.
    Resumint: joventut inteligent i fresca, barrejada amb una visió tendra i un us alegre del llenguatge m'han suposat una bona puntada de peu al cul per a desvetllar-me i agafar-me el dia amb una mica més d'alegria.
    Gràcies!


    Florenci

  • fe de errates[Ofensiu]
    ixnuir | 29-09-2007

    (Aquest poema segurament no tingui una segona part, em fa pal jejeje)
    Xd.

  • No és pas la meva ciutat[Ofensiu]
    MANFRED | 29-08-2007

    No interpretis malament, no és que vegi que la barna que has dius la vegi diferent.

    no es la meva ciutat de viure, sino la de naixement. soc de molt a prop, de sabadell.

    pero des d'alla, es veu aquesta barcelona tal i com ho veus.

    estic content de tenir una ciutat com barcelona tan a prop.

  • Promet[Ofensiu]
    angie | 29-08-2007

    Versos des del cor. M'agraden els primers, molt. Com si la teva ciutat fos una dona, la mimes i l'acarones.

    Per cert, he vist un comentari teu a un poema humorístic "Fer l'amor a la xinesa". Es nota que ets jove, (és un elogi), perquè en aquesta vida s'ha de ser menys susceptible, encara que entenc el teu motiu, però entendràs el que et dic quan aprenguis a riure-te'n de tu mateix, ja veuràs...

    petons i endavant!

    angie (Barcelonina de naixement i de cor)

  • I la meva [Ofensiu]
    Densito | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Moltes gracies per fer-me un petit recordatori de com es nostra ciutat.
    Ja fa cuatre mesos que esitc a un altre pais, Castella, en concret Madrid.
    Per feina no per gust. doncs de sempre he estat un bon Badaloni i de Barcelona clar.
    No se si saps que a Badalona, en tenim un gran museo roma, i a les muntanyes les runes dels nostres avantpassats, Els Ibers.
    El mes bonic de veure es el Puigcastellar a la Serralada de marina, a part de ser instructiu ens ofereix les millors vistes de Badalona, Barcelona, Montcada,Mongat, SantAdria,etc...
    Per a mi es el millor mirador del mon.

    Em quedo amb aquest versos :

    "Colom senyala la llunyania
    La bona vida és més a prop"

    Un plaer llegir-t´he.
    Densito

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ixnuir

ixnuir

22 Relats

82 Comentaris

24512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
BIOGRAFIA REVISADA
Sóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )

si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre