La meva BARCELONA

La meva Barcelona,
Vestida de plata quan plou,
Tota ella és un mirall,
En moure'm jo, ella es mou

La remor de l'aigua,
Colpeja poc, però fort.
Barcelona vestida de plata...
Ja has fet teu el meu cor.

Mil vides que es creuen,
En el teus carrers,
Els seus ulls es xoquen,
No es trobaran més.

I es que, Barcelona!
Despertes els sentits,
Ara tot es màgic!
Ara que sóc dins.

Urbe dels artistes,
La gran capital!
D'escriptors i músics,
Bressol dels més grans.

La brisa de Barcelona,
Revifa la ment i acarona,
Et fa tancar els ulls...
T'enamora. T'empresona

Mil i una races,
Es barregen a Barcelona.
No hi ha diferències.
Aquí tots som persones.

Ulls rodons i verds.
Marrons i ametllats.
Allargats i negres.
Tots a ma ciutat.

Pells fosques i clares
Cultures i persones
Fan Cosmopolita
La meva Barcelona

Ai Barcelona... t'oprimeixen!
El mar i les muntanyes,
Ja no et deixen créixer.
Alça't, eleva't, toca les estrelles!

Gratacels majestuosos,
T'aixequen fins a la Lluna,
Creix cap amunt i toca el cel
Com no ho ha fet ninguna

I penso, Barcelona,
Que ets tan meva, com d'ells.
Del mar, de les muntanyes,
Dels habitants i forasters.

I es que Barcelona et crida,
Quan et veu marxar.
Si volteges i la mires,
Sents parlar la teva llar