La meva balma

i m'havia intrigat la paraula "Balma" a Mallorca deim "Bauma" a una mena de gerani, vaig mirar el DCVB i diu que "Balma" és una cova, no sé si tu li vols donar aquest sentit, supòs que vols expressar un lloc on tu has creat el teu món, no t'havia comentat, però això no vol dir que no t'hagi llegit ...

ens dóna vida

de molt poc temps
podem parlar si vols i puc col·laborar en l'homenatge
et donaré email
vaig llegir Pol fa molt temps
molta sort
jsureda@xtec.cat

No sé com adjectivar-lo... Encara estic paladejant el teu anterior poema quan em trobo amb aquest i només faria que llegir-lo, i llegir-lo de nou. Ostres, m'agrada...

faig aparicions esporàdiques per no perdre el sentit de viure, el destí del desesper, per trobar la suau calma que em donen relats com els teus. Ara estic pensant que no recordo molt bé com vaig descobrir-te i somric sabent que no et perdré. Em captiven els eus versos, embolcallant el meu esperit i sedueint-me pausadament. Gràcies rodao3 per fer-me venir a veure't.

Esperaré a que brideshead et comenti aquest majestuós ESPURNES, que no només encisa sinó que corpren. Em paro també aquí en La meva balma on Salzburg ja ha estat més que captivada. Et felicito perquè sense fer soroll entres per captivar-nos en les nostres vides que jo sé que serà per sempre.

OhCapità.

Tot l'amor que empres per parlar-nos de la teva balma, del teu refugi d'or, on estimes en silenci i solitud. Cada mot, cada vers, traspuen aquesta sensibilitat que t'intueixo, aconseguint fer esgarrifar la pell.

Gràcies per tota la teva generositat ... per a mi serà un plaer inimaginable veure't un poema per a mi... I tant si et dono permís! però no vull pas que t'hi sentis obligat, això mai! Aquestes coses s'han de fer si vénen de gust i quan vénen de gust. Jo també ho he fet amb uns quants relataires i la veritat és que és una experiència magnífica.

I et felicito també per aquesta cita de la teva biografia: "Camino dempeus i m'agrada fer conversa amb les mirades, de fit a fit".

Brindo de nou per tu i per aquesta sensació meravellosa d'amistat que ens regales. Pots comptar amb la meva per tot el que necessitis i et pugui ajudar!

Una abraçada ben gran, roda03. És un privilegi tenirte a RC. Fins ben aviat.

PD. Si tu també tens paciència i jo una mica més de temps, crec que tornaré a dir-te més cosetes d'aquest poema tan sensacional que has escrit.

gràcies pel teu comentari que m'has fet a "Barcelona i Montjuïc", m'has dit coses que m'agraden molt, sobretot que quan em llegeixes et sents orgullós de ser català, no saps lo contenta que m'he posat de pensar que aconsegueixo amb els meus escrits fer estimar Catalunya.

Celebro que la teva balma estigui mirant el mar, mil inspiracions et vindran al cap i ens regalaràs uns poemes encara més extraordinaris de lo que sempre són. Ets un gran poeta, no cal que t'ho digui jo i et desitjo que pensis aplicar a les teves poesies la manera de pensar, de treballar i de viure la gent del nostre país, tasca molt bonica a fer i també són maneres de cantar a l'amor i així fer pàtria.

gràcies rodao3 per comentar-me i llegir-me.

Ha estat un comentari molt profund, ple d'amistat i geenrosa comprensió.

M'agrada com parles de la teva balma. En fas una descripció capaç de captar l'atenció i d'aconseguir atraure fins al final que és el que a mi m'agrada més de tot.

És una imatge preciosa la de la corda del temps gronxant-te..., ple de tendresa"

M'hi he gronxat jo també en aquest gronxador tan insòlit!I..,la veritat, ha estat un vertader plaer, roda3.

Fins aviat, espero...

M'has emocionat...........

M'ha fet moltíssima il·lusió veure que ens has tornat a deixar gaudir dels teus versos un cop més. I de quina manera....

La teva balma... Saps que m'ha semblat? Que parles de la mort, del lloc on acabaràs. Primerament, descrius una vida cansada, una vida d'esforços, aprofitant els minuts i els dies. Els versos es van succeint lentament, alguns fins i tot feixucs, talment com les feines de cada dia. I al final de l'estrofa, afirmes que tens a punt la teva balma. El teu raconet que tu has volgut situar vora el mar, com si volguessis ser bressolat per les ones suaus del mar, i envoltat de la seva remor serena.

També anomenes pau i silenci, coses que encara m'han fet pensar més que parles del final de la vida, del lloc on gaudiràs del descans etern i merescut, després d'una vida d'esforç i treball.


No sé pas si vaig encertada, però a mi m'ha fet aquesta sensació.

Sigui com sigui, m'ha semblat un poema bellíssim, proper i especial, com tots els teus.

I sobretot, vull agrair sincerament que m'anomenis en la introducció. És tot un honor. T'ho puc prometre.

M'ha alegrat molt tornar a saber de tu. Comparteixo el teu brindis i hi afegeixo els teus versos.

Una abraçada.

Salz.