La merda, la sang, el dolor

Un relat de: Acrata

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Demana a un paiu que et dongui 20 duros així, per la cara. Pregunta a un pasma l'adreça d'una Narco Sala. Estira amb tota la teva força el bolso d'una pobre vella indefensa i comença a correr tant com puguis. Un cop arribis a la llar respira profundament, procura que el teu rostre aparenti normalitat i tanca't a l'habitació.
Després surts del teu cau, tranquil, amb els ulls vermells de fumar un porro d'haixix. Seus a taula, i mentres engoleixes el sopar el pare acarona a la mare que amb ulls plorosos s'aixeca i es retira cap a l'habitació. Uns segons després els plors de la mare s'escolten desde qualsevol punt de la llar, el pare et mira, fa un gest de negació amb tota l'amplitud de la cara i marxa a consolar la seva dona. La mare. Miras al teu voltant, ara estàs sol, i la casa et sembla vella, bruta, freda, no pots aguantar ni un segon més aquesta visió i conclous que el millor serà tornar cap al cau. Dit i fet. Els plors de la mare no s'han acabat, et molesten molt i decideixes escoltar música amb el volum alt per poder finalitzar el dia tranquil, sobretot perque ara bé la part que més t'agrada.
Amb una espelma escalfas aigua i un polsim blanc que hi ha damunt d'un recipient metàl·lic, més o menys de la mida d'una pilota de tenis però partida per la meitat. Quant veus que el contingut en pols ja està prou disolt treus una xeringa amb el seu conta-gotes i la deixes a un lloc estretègic a prop de la ma dreta. Amb el cinturó del pantaló fas una especie de torniquet al voltant de tot el braç esquerra mentres obres i tancas la mà amb força. Eixugues la suor que recorre el teu front i també la cara, agafas la xeringa i l'omples de merda i t'atures allà on hi ha escrit 3'5 mg (...)
L'endemà quan et despertes et fa mal tot i et sents dèbil, miras al teu voltant i veus al costat de les sabates un brick de suc de taronja que vols agafar. Però ara estàs cansat, vols i no pots, pots i no vols. Els teus ulls disparen cap al sostre i per dins teu es repeteixen de manera constant dos paraules "quina vida", ara miras cap al rellotge que hi ha damunt la taula i t'adones que son les dotze del matí. La mare segurament a sortit a comprar al super, el pare deu ser a l'oficina fent papers. Tu durant una estona no pots parar de vomitar, despres et miras al mirall i et fas fàstic. Demà fas vint anys.
-----Felicitats----

Comentaris

  • crohnic | 21-05-2009 | Valoració: 8

    Has relatat molt bé aquesta història dura i en moltes vegades massa real... Sense dubte és un tema complex, amb una història de fons que et podria donar per fer molts més relats...

  • Bona nit![Ofensiu]
    Acrata | 11-11-2008


    Quizas estaba loca, pero almenos tuve un sueño: Gràcies per el teu comentari, he de dir que m'ha fet reflexionar sobre alguns aspectes del relat. El pare i la mare son culpables, ell també. No son els únics. Bé, un cop més gràcies per la crítica!
    Anerol: No he llegit mai aquest còmic, tot i que se quin és. El buscaré a la biblioteca. Gràcies a tots per comentar , bona nit i fins la propera. Ara vui llegir als altres relataires. Demà, que ara vaig a dormir...que sona el despertador molt d'hora!!

  • ANEROL | 11-11-2008 | Valoració: 8

    real. Em vénen imatges del còmic Víbora

  • <> | 11-11-2008

    m'agrada.

    tot i k no crec k al mirar-se al mirall es faci fàstic. (no se n'hauria de fer si més no)
    i crec k la mare plora pk se sent culpable. i el pare sap k ho és. ke ho son.
    i és k cap història és simple..

    sovint mirem la vida a través d'uns eskemes k ens han inculcat. i no solen ser mai veritat.


    un petonàs!

  • En un rincón de rodillas ante sus maestros[Ofensiu]
    Acrata | 11-11-2008

    Gràcies per la crítica, no m'ha molestat gens, al contrari crec que és molt acertada. Faltes d'ortografia...i tant, i és que no era un nen gaire aplicat a l'hora d'estudiar i ara passa factura. El fet de que et recordi a la canço d' Eskorbuto em sembla normal tenint en compte el contingut d'aquest tema. Com a película, potser em va marcar més El Pico del Eloy de la Iglesia. He volgut ser esplícit, i plasmar el trauma d'aquestes víctimes, que encara afecte a moltes persones, amb tot tipus de estupafaents....si no em sentiría com un estafador. Un cop més gràcies per la crítica, i la puntuació. Escric poc, segons el meu estat anímic, aquest és el segon relat que escric. El primer el voldria esborrar, no ho faig perque em sap greu a mi mateix. Fins la propera!

  • La sangre, los polvos, los muertos...[Ofensiu]
    Underneath | 11-11-2008 | Valoració: 8

    ...i es que el teu titol m'ha recordat moltíssim a la cançó d'Eskorbuto.

    Per altra part, mentre el llegia veia imatges de la pelicula Trainspotting, m'imagino que l'has vista.

    El tema es bo, i la cruesa amb que ho descrius té molt de ganxo, potser massa explicit i tot en algun punt, no a nivell de poder ofendre a ningú sino que sembla que el protagonista li expliqui a un nen petit el que és l'heroina, saps que vull dir?

    A part d'això i alguna falta d'ortografia (no m'odiïs gaire, que soc molt crític), el relat m'ha encantat...

    No et tenia fitxat, ets nou per aquí??

Valoració mitja: 8

l´Autor

Acrata

5 Relats

16 Comentaris

5316 Lectures

Valoració de l'autor: 8.60

Biografia:
Hola a tothom, soc un noi de Barcelona amb moltes ganes d'escriure i de llegir el màxim de relats possibles, sempre i quant la meva personalitat neuròtica no em faci la guitza!!
Espero doncs, compartir amb tots i totes els sentiments i els diferents estats que proporciona l'art de l'encadenament alliberat de les paraules.

Salut!!