La merceria del barri

Un relat de: Victre
Al barri hi ha una merceria d'aquelles d'abans, d'aquelles de barri.

Una merceria d'aquelles on tot ho tenen en capses de fusta, i sota el mostrador hi ha un metro que ja fa molts anys que ha perdut el groc original, i que ara és de color vell.

Una merceria regentada per dues senyores que deuen vorejar els vuitanta, i que tenen aquell ritme -que de tan pausat, deixa de ser ritme- que només té la gent que enlloc de sumar els anys, els resta.

Dues senyores grans que quan t'atenen, no paren de discutir entre elles. Però són unes discussions més tendres que moltes de les abraçades que ens fem avui dia.

Elles no saben que jo ho sé.
No saben que sé, que si no traspassen la merceria, és perquè són conscients que la seva és la darrera botiga amb encant del barri.
Saben que, quan baixin la persiana definitivament, el barri serà més modern i molt menys humà.
Saben que tenen una part de la nostra ànima a les seves mans. I per això aguanten.
Cada dia, quan giro la cantonada, el cor se m'accelera fins que comprovo que la tenda segueix allà. Passo per davant, miro com les mestresses discuteixen tot aconsellant a algun client, i maleeixo el dia en que alguna franquícia conquereixi, també, la petita merceria del barri.

Comentaris

  • Vetes-i fils[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 14-02-2017 | Valoració: 10



    Monsó i Bonet
    El teu escrit m'entendreix el cor i alhora també me'l punxa. Perquè és molt trits veure com van desapareixent aquestes botigues de tota la vida, on el tracte és familiar i en llengua del país. I allò que fa que t'ompli d'admiració envers aquestes persones que les regenta, és que tot i que passen ja de l'edat de la jubilació, segueixen al peu del canó com a heroïnes del comerç de proximitat. Per exemple a la casa de llums i material elèctric Can Monsó i Bonet , Diputació cantonada Muntaner, hi ha de tot i bon ambient!, la mestressa, tot i passar dels noranta, allí la tens cobrant sigui amb targeta o en efectiu. Una dona encantadora i que sap que aquesta feina la manté viva.
    M'agradat molt quan treus la cinta metrica en el teu escrit: "color a vell". Si, amb els números gairebé esborrats pel pas del temps o del temps que s'aturat mentre els cos aguanti. Molt bonic aquest relat, de veritat...

  • És un dels...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-02-2017

    ...millors escrits que t'he llegit. M'has fet arribar tota la tendresa que t'inspiren aquestes dones, inclús el temor de que un dia ja no hi siguin, perquè saps que això passarà més d'hora que tard. I no és només la pèrdua de la merceria, són tots aquests canvis accelerats que estem vivint i que ens fan cada vegada menys humans. A mi m'agrada el "color vell" que dius, molt més que aquests colors elèctrics que ho envaeixen tot.
    Gràcies per "veure aquestes coses", en un món en que tothom corre i no es fixa en res...

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.