La Mercè i el dallonses d'en Josep Maria

Un relat de: Aleix de Ferrater
Ningú sabia com s’ho havia fet, però ho havia aconseguit! En Josep Maria, el noi més desagradable del poble, el més capsigrany i enrevessat, el noi per qui mai ningú hauria apostat un pèsol, el més lleig, la persona més solitària, el més garrepa i, per tant, el gran marginat de tothom, sí, en Josep Maria de cal Picanyol ho havia aconseguit.
Mireu, la Mercè, sí, la Mercè de ca l’Ametller, la noia més bonica i desitjada del poble, la més atractiva, riallera i a qui tothom mirava quan se la creuaven pel carrer, l’única noia pèl-roja del poble, filla de pare escocès, la Mercè de ca l’Ametller s’havia compromès amb en Josep Maria.
Ningú ho podia entendre, ni jo. Tothom mirava d’esbrinar què havia passat, especialment jo. Era el gran xafardeig del poble, el motiu de totes les tafaneries dites i per haver, sobretot al meu cervell. Els interrogants eren els grans protagonistes, la imaginació es desfermava per tal de cercar una resposta creïble, bàsicament per a mi. Jo, mi, meu, a mi, per què a mi, per què m’ho havia fet, per què, per què a mi?
Si en Josep Maria era un tanoca, un llefiscós fill de cal Tacanyol, un desgraciat literal, que no tenia cap gràcia, home, cap ni una. I que, a més, no se li havia vist mai cap interès per cap noia, ni noi, ni ase ni bèstia! No era ni carn ni peix, un lluç bullit amb cara de congre, vet aquí el que era! I ella, la Mercè de l’ametlla podrida, filla de pare faldiller, bufador de sacs de gemecs plens de whiski de garrafa de plàstic, què coi havia vist en aquell paio?
Mai li vaig dir res a la Mercè. Ara, aquí dalt, rodejat de cotó fluix i gent flotant,acabo de parlar per primer cop amb ella, que acaba d’arribar. S’ha quedat més pàl•lida que quan vivia. I jo, també. M’ha dit que sempre va estar enamorada de mi, però mai m’ho va dir i es va casar amb en Josep Maria per pressions familiars. I mira, com que estem al cel, i ja no ens podem morir de l’ensurt, hem ressuscitat, hem baixat a baix i ara mengem anissos.

Comentaris

  • Silencis perillosos, secrets estúpids[Ofensiu]
    rautortor | 18-03-2020


    Recordes la cançó dels Sirex Que se mueran los feos...? Doncs, això. En el teu cas, però, no era pel gust de la noia -que, segons diuen o deien, sempre s’enreden o enredaven amb el més gamberret de la classe-, sinó per pressions familiars. Ai les pressions del llinatge! Ni que fossin reis i haguessin de mantenir la sang blava. Jo, que he investigat bastant per arxius i en documents del set-cents i vuit-cents, de matrimonis de conveniència n’he trobat més d’un i més de dos, amb uns capítols matrimonials que ho deixaven tot lligat i ben lligat. I també ho recordo, ara de gran, per confessions de les meves germanes, que al poble n’hi hagué i molts. Allò de mantenir o sumar patrimoni. Aleshores la qüestió física o de comportament no significaven gaire gran cosa. I, com a contrapartida, més d’una s’havia refugiat d’amagatotis al llit de l’amor de la seva vida.
    En el teu relat, ens has posat en antecedents i ens has regalat una minuciosa i prolixa descripció de detalls i motius que provocaven la incredulitat del pobre amant “silenciós” i de la gent del poble.
    Per sort o per desgràcia, tot s’arregla al regne de Sant Pere.

  • Cel o Infern?[Ofensiu]
    Jam Malson | 24-12-2019

    És una bona segona oportunitat. Una oportunitat divina.

    Ara bé, no sé si un personatge tan criticaire i rancuniós com el que descrius en el relat podria entrar en el regne del cel. Més aviat me l'imagino a Can Banyeta ;-)))

    Jo també et desitjo unes Bones Festes i un Feliç Any Nou.

  • Gràcies...Aleix...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-12-2019

    Pel teu amable comentari: La mirada del poeta, i per les teues paraules que m'ha agradat molt.
    Amicalment un salut.
    Perla de vellut

  • Que bo![Ofensiu]
    Canela fina | 08-12-2019 | Valoració: 10

    Molt bo aquest relat amb final totalment inesperat. seria divertit poder tornar del cotó fluix per reviure històries d'amor, compro la idea ;) Abraçada

  • I quan pugi en Josep Maria?[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 29-11-2019 | Valoració: 10

    Doncs això, quan pugi al Cel en Josep Maria, ja no hi haurà secrets per a ningú? Ah, bé, si és tan tocacampanes, vés a saber si no anirà a can Banyetes de patac...
    Surrealisme en un final que es fa pregar, que saps que amagues alguna cosa i et frisses per saber-la. Distret, molt distret i encertat en el ritme i el desenllaç.
    Enhorabona, Aleix!

  • I tant![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-11-2019

    I tant, les coses millor dir-les que guardar-les al pap i que algú ens passi al davant. Sort que els teus protagonistes han tingut una segona oportunitat!
    Gràcies pels teus comentaris, Aleix. Que tinguem un bon curs relataire!

  • Conte vora del foc[Ofensiu]
    Nil | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Aquesta història de caire ruralista podria haver passat desapercebuda per reflectir un capteniment passat de moda, sinó fos pel genial argument que la sosté. Un argument que arriba a suscitar un interès per com fineix el relat. Un relat que acaba de la manera més xocant i nnexplicable possible

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 21-11-2019 | Valoració: 10

    M'ha sorprès aquest relat tan divertit i desenfadat. Mira que esperar a morir-se per poder ser feliços!!

  • Tal per a qual![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 20-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat ple de dinamisme, on els protagonistes tenen l’oportunitat de rectificar, morint-se. I és que els secrets sempre s’acaben sent descoberts.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Calia ressuscitar[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2019 | Valoració: 10


    Que bo!!!
    Un bon mostrari d'adjectius i una bona mostra d'humor, d'aquell que fa ressuscitar, i calia fer-ho per tenir una altra oportunitat. Des del cel és veu millor!

    Bravo, Aleix!!!! m'has canviat l'humor!
    Una abraçada que t'estima!

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • La Mercè la més bella.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb Josep Maria, el més lleig del poble. El cas de la Mercè que s'havia enamorat d'ell. I ni tu t'ho creies. Ja ja ja ja ja... M'he divertit molt llegint-ho i amb un bon sentit de l'humor.
    M'ha agradat llegir-te de nou amic Aleix.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Totalment[Ofensiu]
    Josep Ventura | 19-11-2019 | Valoració: 10


    d'acord cal dir les coses boniques o lletges abans no sigui massa tard perquè no podem pensar en aquesta segona oportunitat que as tret del tinter. Fabulós com sempre, un plaer llegir-te
    Una forta abraçada

  • L'escocès faldiller[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-11-2019

    Així, a primer cop d'ull, diria que les opinions del narrador sobre el pobre Josep Maria, no són gaire de fiar.
    Això és el bo d'escriure en primera persona, que has de llegir entre línies i no fer-li gaire cas al narrador que mostra el seu punt de vista més que una realitat.
    Suposo que l'humor és la millor manera de tractar uns sentiments tan pobres com la gelosia, la rancúnia i el ressentiment.
    M'agrada l'humor que mostres; això de l'escocès faldiller és una bona troballa.

  • Segona oportunitat[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2019

    Ho expliques amb molt d’humor però és trist perquè tots coneixem històries reals en que la falta de comunicació ha espatllat les coses. Sort que els teus protagonistes tenen una segona oportunitat. Estaria bé que aquesta segona oportunitat la poguéssim tenir tots. I el tema cotó fluix i gent flotant també sona interessant hahaha.

  • Un toc d'humor que captiva[Ofensiu]
    brins | 19-11-2019 | Valoració: 10

    És molt lloable la teva actitud davant la dificultat, Aleix, però tingues confiança en els avenços de la ciència. Tant de bo puguis recuperar aviat la vista!!!

    I mentrestant, la teva sensibilitat supleix qualsevol adversitat; tens un món interior que pot percebre, millor que ningú, la vida.Ho deixes de nou ben palès en aquest relat, un text àgil i amè que conté expressions boníssimes i un toc divertit que entendreix.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Quin relat mes tendre i distret, esperava al final com acabaria tot. Com sempre rs una joia llegir els teus escrits. Mercès per fer-ho . Ens llegim

  • Crec que una altra ocasió...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Crec que una altra ocasió ja et vaig dir que agraïa força que de tant en tant fecis algun relat en prosa. Ves per on de tant en tant em fas cas. Gràcies, Aleix!
    M’ha sorprès el gir de can Picanyol a can Tacanyol, encara que suposo que ho has fet expressament per demostrar que eren garrepes de mena, tal com escrius anteriorment.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

111 Relats

2181 Comentaris

136620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.