LA MERAVELLOSA HERÈNCIA PITAGÒRICA (AMB PROPINA)

Diuen que el savi Pitàgores, de cèlebre intel·ligència trianguladora, un dia que passejava a prop d’una forja, va sentir alguna cosa que li va cridar poderosament l’atenció. Es va aturar i es va acostar al ferrer de més a la vora, que picava, amb fruïció, el ferro de damunt l’enclusa. Al cap d’un moment, l’orella de Pitàgores, més aguda que un ullal de fura, el va fer acostar-se al ferrer de més enllà que, amb un mall una mica més gros, també picava amb gran dedicació. I el so provocat pels esforços d’aquell altre d’encara més enllà, que picava amb un mall encara més gros, si n’eren d’interessants.

Però, just en l’instant que el savi Pitàgores estava a punt de descobrir que la relació entre la gama de sons que emetien els diversos ferrers picant era proporcional a la mida dels seus malls respectius, va respirar massa a prop del clatell del ferrer que picava amb el mall més gros de tots, el qual, sobresaltat, va deixar anar el seu estri colossal sobre el peu de l’insigne filòsof. I així fou, estimats lectors, com va originar-se la noble tradició musical del Hard Core tal com ha arribat, conservant incòlumes la seva puresa i espiritualitat, des del segle V a. C. als nostres dies.

I els ferrers número dos i número tres, sensibles com devien ser atesa la seva professió, que no es van sobresaltar? Doncs sí, lector perspicaç, sí que es van sobresaltar. I van llençar enlaire, esfereïts, sengles malls, els quals van anar a parar sobre els eminents caps del savi Pol i del savi Clet, inventors del famós cànon de Policlet; però això és una altra història.