La Mentida

Està clar que tothom en algun moment diu alguna mentida, com ho està que més d'hora que tard, sempre s'acaba enganxant als mentiders, ho recordeu allò que de s'agafa primer un mentider que un coix ?

Aquesta història va d'una mala pràctica, feta amb efectes motivadors; s'explica que en ocasió d'una batalla, un general feia una arenga als seus homes, en la que acaba lligant la sort de tots en la batalla, al resultat del llançament a l'aire d'una moneda; si queia cara, guanyarien i altrament si queia creu, perdrien la batalla i potser fins i tot la vida; els soldats corpresos miraven expectants el recorregut de la moneda per l'aire i varen fer una gran cridòria quan el general els va fer saber, que la moneda havia caigut cara i per tant la victòria estava assegurada.

Certament en termes militars en arribar la nit l'exercit de la moneda a l'aire havia guanyat la batalla; l'enemic s'havia retirat de les seves posicions, i el front de guerra semblava estable quilometres i quilometres. Amb tot les baixes humanes i materials havien estat nombroses, i com sempre només alguns tenien aquesta percepció quasi alegre, de la victòria militar.

A la tenda dels oficials, un jove tinent lloava amb la boca plena, l'estratègia del general que havia donat moral als seus homes amb el gest de llençar la moneda a l'aire, que a ell, li va semblar d'una extraordinària valentia; hi havia també a la tenda oficials de més edat, que havien assolit aquest grau no a l'Acadèmia Militar sinó als camps de batalla, que no varen fer cap comentari a l'acció del general. Més tard, ja a la companya, el capità va fer cridar al jove tinent a la seva tenda, i li va explicar que ell coneixia al general des de feia molts i molts anys [ el general com ell mateix, venien de la classe de tropa, hi havien assolit el actual rang desprès d'anys i anys de lluites i penalitats ]. Segons el capità la decisió d'atacar havia estat precipitada, ja que estaven mancats de provisions, i malgrat l'aparença de tranquil·litat, en el cas d'un contraatac les possibilitats de poder resistir eren baixes, o dit sense embuts inexistents. El tinent li va recordar però que el general havia motivat la gent amb l'acció de llençar la moneda a l'aire i que això ja era meritori; el capità va donar ordres al tinent perquè organitzes una doble guàrdia durant la nit, tot i recomanant-li que escollís els homes més veterans per aquesta tasca. Algun dia potser li explicaré algunes coses del general !, amb aquestes paraules, que li varen semblar misterioses el capità va obrir la porta de la seva tenda per deixar sortir al tinent.

La guàrdia estava resultant tranquil·la, i el tinent va pensar que els oficials vells sempre exageraven les coses, la victòria havia estat sensacional !. Passaven pocs minuts de les dues de la matinada, quan el cornetí d'ordres va sonar imperiosament posant a tothom en coneixement de que eren objecte d'un atac !; el capità es va fer càrrec de la companyia , i va ordenar un replegament ordenat fins al cim d'un petit monticle; allà es van atrinxerar, i des d'aquella minsa alçada, van comprovar horroritzats com la Brigada era literalment passada per les armes, tota vegada que amb l'excepció d'aquella unitat, la majoria de companyies havien confiant en que l'enemic estava derrotat i que no tornaria !

Amb les primeres llums del dia, les restes de la Brigada, es van anar aplegant al monticle, i entre els que arribaven venia el General, una explosió de morter el va fer volar pels aires, juntament amb els oficials de l'estat major que l'acompanyaven, el tinent va córrer fins al lloc on havien caigut, el general estava ferit de mort, de la seva butxaca va caure la moneda que havia llençat a l'aire, el tinent la va recollir amb intenció de tornar-li, i va comprovar primer amb el tacte, i desprès ho va confirmar mirant-t'ho que tenia cara en ambdós costats !. No havien tingut al destí al seu costat, sinó a la mentida !

El general va cridar al capità, i el va confirmar com l'oficial en cap, en un xiuxiueig li va dir " havia de guanyar la darrera batallà, ho entens, oi ? ", el capità no li va donar contesta, va donar ordres que tothom es poses dins les trinxeres, i va fer aixecar una bandera blanca per parlamentar amb l'enemic. Aquesta acció va deturar el foc de morters i artilleria.

El tinent va acompanyar al capità al camp enemic, va poder comprovar que com li havia dit la nit anterior el seu oficial, ells no disposaven de provisions, no tenien material i comptàvem amb escassos recursos; altrament les possibilitats de rebre ajuda de les seves forces no era factible, tota vegada que s'havien aïllat del seu propi exercit; l'enemic tenia amb escreix tot el que a ells els mancava, provisions, material, homes ,... el capità va acceptar una rendició que garantia la vida dels seus homes, i l'atenció medica dels ferits.

A la tornada l'oficial en cap, els va informar que el general havia mort. De camí a la reraguarda enemiga, ja com a presoners de guerra el tinent va comentar al capità, que havia comprovat que la moneda que el general llençava a l'aire tenia dues cares; el capità li va comentar que això ho sabien tots els oficials antics, que sempre li retreien al general l'alt nombre de baixes de les seves batalles, però que a ell, li semblava que el triomf ho feia perdonar tot !

No es pot enganyar sempre a tothom amic lector !, ni s'ha de tenir confiança amb qui ens fa exposar la nostra vida, amb l'única garantia de la posició en que pot caure una moneda !. Els anys si no ens porten res més, ens donen experiència, ens fan més savis !. I ja se sap, oi ? Més val creure-ho que anar-ho a veure.

mora.a@guimera.info