LA MENTIDA AMOROSA

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
LA MENTIDA AMOROSA

L’església era mig fosca,
jo agenollat...
a prop del cor dels monjos
(com a convidat).
L’ofici de vespres s’apropava.
Al caient de la tarda, cap al tard,
la llum del Sagrari em guiava,
de lluny i de prop;
tot jo us contemplava
mogut per la nostàlgia
i pel perdut passat
d’aquella entrega generosa
que havia fracassat.
Els ocells,
amb un cant que s’apagava,
del dia lluminòs en feien comiat.
El silenci regnava en aquell lloc sagrat!
Agenollat…
La llum del Sagrari…
El record de l’entrega generosa…
Sentint-me en un present mesquí.
Pensant, ple de nostàlgia,
en el perdut camí…
Silenci i soledat…
–Hauria estat bon monjo si hagués perseverat?

Sense soroll: la porta de l’església s’entreobria,
entrava un monjo vell ben silenciós,
germà convers tota la seva vida;
sempre que em veia s’omplia d’alegria,
somrient saludava amb gest afectuós,
ni un mot de sos llavis no sortia,
s’asseia quiet en el seu lloc
tapant-se el cap amb la caputxa
i esperant de la campana el toc.

Quina força seria?
Quin impuls va tenir?
Qui el va moure aquell dia
que sortí del camí?

Va venir a la meva vora,
va tocar-me amb la mà,
va descloure sos llavis
i amb silenci trencat...
(mirant-me amb dolcesa)
em digué amb bondat:
–BON MONJO HAURIES ESTAT!
I anant al seu lloc, tot cobrint-se el cap,
amatent al toc del vell campanar
–l’ofici de vespres no es feia esperar–
que la seva feina era estar tot sol,
pregar i callar.

El meu cos commogut,
per l’Amor vençut.
–Amorosa mentida
em vau dir aquell dia.
La Vostra tendresa m’omplí de consol
quan estava trist i en l’església sol.
Tota la veritat que no pressentia
em va fer de llum... de llum i de guia,
donant un sentit al perdut passat de la meva vida.

–Gràcies, Senyor meu!,
pel temps tan breu
i la companyia de tants bons germans!
En la solitud i en silencis sants...
Sense ells què seria?
D’una espurna, el bri
de L’AMOR DIVÍ
el meu cor feria.
I el present constant
d’un petit instant
omplia el sentit
del meu esperit
per Vós posseït.
Sortosa mentida,
que em fa despertar,
sortint de la boca
d’un vell cartoixà!

Josep Vendrell i Torres

Comentaris

  • En l'era del Testament complet[Ofensiu]
    iong txon | 22-08-2013

    que és l'Era després de l'arribada del Cel, quan ja tothom em estat convidats a les Noces de l'Anyell, es podria dir a monjos i monges de totes les religions: "Quins bons pares i mares hauríeu d'haver estat!" Perquè realment ells eren les persones millor preparades per rebre la Santa Benedicció dels Veritables Pares i esdevenir els millors pares i mares que s'hagin vist mai abans. La manca de fe del poble escollit va forçar el Crist pel camí de la creu, que va obrir la via d'una salvació tan sols espiritual, deixant el camí espiritual del celibat com el més elevat possible. Exhaurida l'Era del Nou Testament amb l'arribada del Senyor i la seva victòria en establir la posició dels primers Veritables Pares, aquella etapa ha quedat superada i els principis divins de la Creació es revelen en tota la seva glòria, mostrant l'ideal pel qual Déu va crear l'home i la dona: l'ideal de la Família Veritable, unitat bàsica del Regne i gresol on l'home i la dona perfeccionen el seu cor en totes les dimensions de l'amor.

    Ha fet un sentit poema, on el contingut és prioritari per damunt de la forma. Espero que s'accepti el meu comentari centrat en els sentiments que m'ha transmès la seva lectura: La recança i la nostàlgia de l'autor per un temps passat que li evoca records d'un camí d'espiritualitat que dóna per perdut. Malgrat tot, tingui present que avui ja no és el camí suprem. Ha arribat l'hora en què la veritable espiritualitat s'ha de trobar en la família centrada en Déu i els Seus valors absoluts, i cada llar és cridada a esdevenir un temple.

  • Josep[Ofensiu]
    Gabriel M. | 02-05-2013 | Valoració: 10

    Gran poema. M'agrada.
    Un aabraçada

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815667 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >