La memòria del vent

Avui sóc allà on el vent d'aquesta terra em porti. Demà, només ho sap el vent. Em deixaré portar, flotaré somrient si l'oratge m'envia lluny d'aquí, els imants vaig perdre'ls fa temps.

Vigilo d'aprop totes i cadascuna de les fulles que fas caure amb els ulls quan les ressegueixes. Em limito a respirar les flors del teu reialme sense tocar-les, a les meves mans es marcirien i una flor només és bonica en el seu paratge. Allà no és que el temps s'aturi, simplement no existeix. Temps no és res, com tampoc el silenci és absència de paraules; res és tant pur com el silenci que precedeix el cant.

Nosaltres passarem, com aquests mots o probablement el que ens uneix, però els somnis quedaran escrits al vent per sempre. Només ell se'n recordarà de cada somni i l'anirà transportant eternament. Serem aquí, serem allà, serem arreu.

La memòria del vent