La meitat bona

Un relat de: aleshores
La meitat bona

Contradicció és el que sento quan em fan parlar dels EUA. Admiració i rebuig. Johnny Guitar i John Wayne. Empresonament i culpabilització dels descendents d'africans i seguiment, en canvi, de la seva cultura, musical, per exemple. Tenir democràcia i fer-la compatible amb l'esclavatge.
I, per què ens perdonen la vida? Ho veig a la pel·lícula Casablanca on l'europeu (francès) és molt noble però poc pràctic i en el cas de Wayne, arquetip del paternalisme, en concret amb el taverner mexicà, perit, poruc i panxut, no un home en tots els termes:
"Sírvenos uns frijoles, Manuel mientras limpiamos el saloon de sabandijas! Penyau! penyau!, fa el revòlver. I després surt la senyora, molt educada i reverent: "Pues ay señor Wayne, que bueno que no salvo, gracias, no más". I de sota del taulell, suant, apareix el senyor panxut a qui John perdona un cop més la vida per tan baixet com és, i a qui una bala ha trencat els pantalons, per exemple.
A ell l'espera aquella noia amb un corsé, cupletista, les mans a la cintureta: Angie Dickinnson, sonrosada i futura bona ama de casa, esperant al seu vaquer, però millor pistoler (ho ha estat en la seva vida passada, ja oblidada) que els pistolers que tédavant, morts. L'amor els conduirà sempre.
Al costat d'aquesta èpica inventada, pocs saben que els pare fundadors, amants de la llibertat, serien poc menys que comunistes avui dia.
Bona gent acollonida pel wallstreet local que sota formes aparentment democràtiques domina aquell llunyà poble de l'oest on no arriba la llei i l'ordre.
Resolts, decidits, forjats en l'adversitat, sense por, oberts?
Decididament, un lloc amb bona gent com en Bradley Manning i autèntics estafadors com Obama, tots dins de la mateixa ruta 66.
Quedem-nos-en amb la meitat bona!

Comentaris

  • Dues cares, doble ús[Ofensiu]
    franz appa | 08-01-2015

    Imagino que com tots, el poble americà -en podem parlar com a poble, d'aquest mosaic d'homes i dones vinguts de tantes latituds?-, conté el bo i el dolent, tot en un. Àngels i dimonis, els homes i les dones repartim a tort i a dret una de cal, una d'arena. Som la llum de l'univers, i som el més pervers que ha donat. Sense nosaltres, potser l'univers, sense consciència, no existiria, o no es reconeixeria, que ve a ser el mateix. Amb nosaltres, potser aquests petits, diminut, qui sap si transcendental planeta, pot anar a l'apocalipsi.
    Com una de les seves darreres aportacions a la cultura del món, internet, la creativitat nord-americana té un doble ús: serveix per alliberar de la ignorància i serveix per al control de la població.
    Tanmateix, la creativitat és allí. Altres societat miren de referenar-la i posar-li dics.

  • molt ben escrit[Ofensiu]

    Escrius molt be. Gracies pel comentari en fare cas. Bon any nou!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: