La massa

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Em sento com un peix petit (minúscul!) enmig d'un immens oceà ple de taurons i altres vehicles perillosos. Em disposo a endinsar-me en un dels grans corrents per tal de desplaçar-me amb més facilitat i no fer nosa als vianants marins de la gran Atlàntida (més minúsculs, més vulnerables), però estic aterrit. Si m'hi aventuro puc ser presa de terribles depredadors motoritzats. En un intent patètic gairebé sóc envestit per un immens catxalot de tres eixos que passa fregant-me tot emetent un so estrepitós i eixordador. La situació és frustrant i començo a estar desesperat. Em plantejo renunciar quan, de sobte, apareix un dels meus. Ens mirem amb complicitat i veiem amb satisfacció que un tercer individu se'ns uneix sense dir res. En pocs minuts es van incorporant altres criatures del mar, cadascuna damunt de les seves respectives muntures de totes formes, mides i colors. Urbanes, plegables i vingudes del mar del Nord. N'hi ha de càrrega, de pinyó fix i algunes amb unes banyes que recorden les pinces d'un bou marí. Les de rodes amples s'adapten molt bé a la sorra del fons, i els més inseparables es mouen amb tàndem, és a dir, de dos en dos. Elèctriques no n'hi ha, perquè sota l'aigua no funcionen, i encara menys d'estàtiques, perquè tothom sap que no van enlloc...
I, sense adonar-me'n, totes les pors inicials es dissipen com la tinta d'un calamar. Ja no som peixos petits, ara en som un de molt gran (enorme!). Una immensa massa crítica i solidària que pedaleja i crida a l'uníson: que no se'ns mengin, mengem-nos-els!


Òscar Turull

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: