La masia

Fixeu-vos bé en el meu interior:
no hi ha res.
Només cucs que em maten viu.

M'arrossego per les tenebres de l'infern;
aquí no hi ha imatges sagrades...
i l'infern és la Terra.

Podem viure millor,
podem viure pitjor.
Però la nostra malícia ens delata.

És la màquina del món:
màquina destructiva
com artificial.

Però la natura no és perfecta.
Què faríem
si encara fóssim animals?

Jo confesso
que no m'agradaria ser-ho;
doncs sóc una víctima més
d'aquesta societat que ens menja crus.

I hi ha coses que m'agraden
que són artificials.
Haig de reconèixer
que sóc una mica massoquista:
també m'agrada presenciar l'horror
de la humanitat.
Encara que, "desinteressadament",
si pogués,
canviaria moltes coses
que no funcionen en la humanitat.

No em considero cruel.
Només tinc una simpatia extranya
pel dimoni.
Doncs el mal ens torna cruels,
i jo de mal n'he patit.

Encara recordo aquell hort.
Encara recordo aquell jardí.
Possessions per a cabrons,
i jo enganyat als vint-i-pocs anys.

Però no podia canviar res.
Ens dominàven.
I si volíem sortir d'allò...
no...
era impossible...

Presó.
Aquesta és una paraula
que molts no voldrien
ni sentir.

Camp de concentració...
això tampoc,
és més que evident.

Doncs bé,
jo, per sort,
no he arribat a sofrir
aquesta submissió infernal.
Però si que n'he viscudes
de ben agudes i punxants.
Crits al matí...
malalts enganyats...

Ara,
quan veig un reportatge
sobre una manera de viure
pèssima,
m'ho prenc molt seriosament.

Però qui té la bareta màgica
no l'util.litza
per arreglar tot això.