La "Mascota"

Un relat de: kurgan34
LA “MASCOTA”

En Jesús, solter als seus quaranta-set anys, era un d’aquells “eterns joves” que hi ha als pobles, esportista competent en nombroses disciplines, “festero” de reconegut prestigi a tots els racons de la comarca, i d’aquells que, tot i la seva edat, encara mantenia un tipet passable i una “làbia” infal·lible, que li havia facilitat passar-se per la pedra diverses generacions de co-vilatanes, algunes d’elles, de quasi escandalosa joventut i d’altres d’elles (encara que això tan sols són rumors) d’estat civil... compromès...

La veritat és que vivia bé. A vegades es sentia sòl, però això de “fer i desfer” era “lo seu”. El es deia a sí mateix que la vida passa ràpid, que se li havien esmunyit els anys sense adonar-se que perdia un tren, i que ja era massa tard per canviar de vida, tenir nens, hipoteca... pensava que ja estava "fet" a la seva vida i que no sabria viure d'una altra manera. En moments així sentenciava en veu alta i amb accent català intens: “Que me quiten Lo baiLao” (la presència de les L és per grafiar la importància de les “l” en la seva pronúncia). I si l’eslògan no li feia l’efecte desitjat, entrava al “mercat professional de la carn” d’Internet, comprava una ampolla de cava i uns carquinyolis i baixava a Barcelona, a regalar-se una tarda de sexe desfermat, previ pagament dels honoraris aacordats amb l'interessada.

No cal dir que els seus pares, ja ancians, havien renunciat feia temps al somni que, el “balaperduda” del seu fill, els fes avis.

Però la vida de llibertat té els seus moments d’ombres. Moltes vegades, quan arribava a casa i tancava la porta darrera seu, el silenci del pis se li ensorrava a sobre com una allau. El que no sabia ningú és que, en aquells moments, parlava amb la seva mascota.

Començar a parlar-li havia sigut de les millors pensades que havia fet a la vida. Passava hores explicant-li com li havia anat la feina, que ben parides eren les noves fixacions de la Rossinyol, lo bona que estava la veïna del quart, primera... li parlava de tot, i no sabia perquè, li donava la impressió que ella l’escoltava atentament, l’entenia i compartia les seves cabòries i il·lusions. Fins i tot, a vegades, a ell li semblava que assentia, tot escoltant-lo, encara que s’estigués allà quieta hores i hores, sense moure’s, amb la seva pell llisa i suau.

Era en aquells moments, després d’una tarda xerrant amb la seva mascota, en Jesús es posava tendre de veritat, s’inclinava endavant i li deia, amb veu suau i amorosa:
- Perquè ets la meva polla, que si no et faria un petó.



Comentaris

  • Putxinel.li[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 11-10-2017 | Valoració: 10

    Primer de tot, vull agrair que hagis fet servir el mot "tipet". Fa anys que a la tele fan servir "Tipus" per tot!: Bon Tipus, Tipus de gent, Aquest tipus etc... Quan hauríem de dir: Bon tipet, mena de gent i aquest paio i deixar el tipus per a "tipus d'interès". En occità també diuen tipet, així com també en el català de valència.
    Segona, em sento identificat amb el personatge en moltes coses. En el meu cas, m'agrada enviar pensaments d'admiració a les meves plantes d'interior i també als meus mobles, antiguitats amb experiències de la vida, quant estic sol i en silenci. Amb la meva cigala no li porto converses com el teu personatge, però si que em fa molt joiós de matinada quan em desperta: la trempera matinera no és trempera vertadera, és trempera pixanera....
    Perquè passat els cinquanta ja és ella la que mana i decideix... Això no obstant, crec que la titola per a un home és com les mamelles per a una dona....
    tercera, vull donar-te la meva enhorabona per la inesperada sorpresa que amagava el teu fantàstic relat. Si el que pretenies era deixar-nos amb la boca oberta, he de dir-te que ho has aconseguit. Pol

  • Jo també li dic mascota (galtes vermelles)[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-10-2017

    Ja ho té això la solitud, que acabem parlant amb nosaltres mateixos, en veu alta. Hi ha qui s’imagina un “mini-jo” dins el cervell i hi manté converses, hi ha qui percep una presència invisible, desdoblament d’ell mateix, a qui li explica les penes. I el protagonista del teu relat parla amb el seu penis. Jo crec que és sa fer-ho (millor si no hi posem veu ;) ). Una manera de treure les coses de dins i de mantenir la solitud escollida en l’adequat nivell de confort.

  • Es una manera[Ofensiu]
    Josep Ventura | 30-09-2013 | Valoració: 10


    d’allunyar la solitud, parlar, encara que sigui amb una mascota com
    aquesta. Relats amb un toc d’humor
    Salutacions
    Josep


  • Bon relat...[Ofensiu]
    Annalls | 17-09-2013 | Valoració: 10

    ... final inesperat. Ma agradat, tu!
    Anna

  • Bon final[Ofensiu]
    qwark | 24-07-2013

    Això de buscar-se una mascota per combatre la soledat deu ser habitual. Ara penso en la peli "Naufrago". Potser hauria estat més divertida si en Tom Hanks, en comptes de parlar amb en Wilson li hagués parlat al seu "Willy".

  • Mascotes [Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-01-2013

    Ben retrobat, Kurgan34.
    M'ha agradat molt "La mascota" ,què trist tenir el pitu per mascota! Ni tan sols et mira. Ara, de més grosses n'he vist de coses... ( no vull dir la mascota del prota, Jesús, que no l'he vist, obviament ) Bé, no m'embolico més. Ahir vaig estar en un event /recital de poemes on un tio va cantar molta estona cançons xungues dedicades a un gat que se li va morir fa anys.. i plorava de debó... molt friki..
    I et comento el Chretien d'un relat que has comentat de la Tanganika: Chrétien, en francès vol dir "Cristià", més o menys el mateix significat que tu l'hi has atribuit.
    Es que estic repassant francès a sac a veure si em criden d'un kurro on és necessàri dominar aquesta llengua i és clar...
    Felicitats pel relat tan divertit amb el realisme i humor patètic que a mi m'agrada.
    Un abraçada

  • Inesperada mascota.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 25-01-2013

    Hehe.
    Deu ser prou bon contosionista, el prota!
    O potser fa ioga.
    O és un mico (filós o amazònic) (pel que sembla és del país, com el pernil).

    No corris escrivint! Se't colen errors (ara no els posaré, que no sóc un corrector, sinó una correctora i dormo. La majoria -és un dir- són de teclejar i posar una lletra errònia o de repetir-la; alguna -poca cosa- de posició de comes (hi ha llibres sobre posició de comes i de punts i comes i de punts i bebes); i cap al final trobo que repeteixes massa seguit l'adjectiu 'suau' (i suament que ho dic i posant-me medalles).

    El relat fa de bon llegir. Provoca somriures i t'imagines el paio aquell i de debò que n'hi ha una plaga. (més hehe).

    Endavant amb la vessant humor...més canya!


    Mena (la TGNK em diu que ho corrobori...està mirant la lluna...hi toca poc...no cal que ho sàpiga).

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kurgan34

kurgan34

13 Relats

50 Comentaris

10508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Sóc un enginyer industrial raret, més aviat "de lletres".
En realitat jo volia ser arqueòleg...

Aquí... en el meu perfil "d'incògnit" us oferiré erotisme explícit, les meves "calentures" mentals més desfermades i el sarcasme més irreverent que pugui trobar dins meu...
... aquest és... el meu costat fossssc (sona la marxa imperial d'Star Wars)...

Sé que no escric bé, però em diverteix molt, a més em descarrega, em fa sentir capaç de comunicar-me en condicions...

Espero fer-vos passar bones estonesss. Espero també totes les crítiques possibles, tant d'estil, de gust personal, d'incoherències argumentals... allò que se us acudeixi, per tal d'anar aprenent a escriure i comunicar, per tal de millorar i trobar el meu camí...

Per qualsevol cosa que em volgueu dir, em podreu trobar a kurgan34@hotmail.com