La Marta i la veïna del segon

Un relat de: Bonhomia

Baixant les escales me la vaig trobar. Estava asseguda, i quan vaig passar pel seu costat, em va dirigir una mirada "innocent". Em vaig parar al replà del segon pis, que era on es trobava ella asseguda. Jo també me la vaig quedar mirant. Ens vam quedar dos minuts amb la mirada creuada, mentre ella anava obrint i tancant les cames juganerament. Ella devia tenir uns divuit o dinou anys, i, pel que semblava, anava prou calenta. Li vaig preguntar que si esperava alguna amiga, i em va dir que si, que en aquella porta ( me la va assenyalar ) hi vivia una companya seva de batxillerat, però que encara no havia arribat. Ens vam passar dos minuts més mirant-nos, però aquesta vegada ens miràvem de dalt a baix, i ella s'anava pujant el vestit negre, de manera que se li podien veure unes calces blanques entre la carn blanca, i, per la part de dalt, s'hi anava deixant entreveure els mugrons, fins a la meitat. Després, se'ls va començar a gratar ràpidament, mirant-me el paquet. Ara es fregava les cuixes amunt i avall, fins que va decidir treure's les calces i deixar-les a un costat, en un dels graons. Es va aixecar i es va alçar el vestit fins a la cintura, de manera que se li podia veure tot el cony peludíssim i la carn molt blanca de les seves cuixes, que devia fer uns dies que no s'havia depil.lat. Va baixar els tres graons que la separaven del replà i es va començar a fregar el clítoris ràpidament, talment com havia fet amb els mugrons, que ara quedaven completament al descobert, amb les mamelles fregant per sota el vestit, més aviat grans i sense sostenidor, atansant la seva cintura cap endavant. Jo no vaig fer ni un moviment, però me la mirava amb gran interès, fixant la mirada en aquell sortit clítoris que es deixava veure perfectament quan passaven els dits de la seva mà dreta pel seu costat. Llavors es va agenollar al terra, apropant el cap al meu paquet dur, i llepant-me'l per sobre els texans. Ara es treballava el clítoris i el mugró esquerre. Jo vaig apartar-li suaument la mà que util.litzava pel mugró i li vaig engrapar les dues mamelles, i ella deixava anar la respiració d'una manera una mica animal, mentre em baixava la cremallera i me la començava a menjar. Vaig començar a sentir un plaer molt especial, per la manera com feia servir la llengua, i vaig pensar que la nena tenia força experiència amb els amics de l'institut, cosa que li vaig preguntar i ella em va respondre:"Quasi tots... si, quasi tots". Li vaig preguntar que si la gent xerrava malament d'ella, i s'hi va interessar, mentre anava repassant amb la llengua la meva polla i apartant-se quan parlava, excitadament. Em va dir que la tractaven de puta, però que li era igual, que li deien puta i li donaven bufetades al cul mentre follava amb ells i d'altres coses més fortes, i que era el que més li agradava.
En aquell moment, vam sentir unes passes que provenien del pis de sota, que pujaven graons, i jo de seguida em vaig apartar, em vaig posar la polla dins els calçotets, i em vaig pujar la cremallera, tot tan ràpidament com vaig poder. Però per sorpresa meva, ella va seguir masturbant-se amb pits i cony a l'aire, mig gemegant.
Era la seva amiga, i jo no sabia què dir. Es va posar a riure quan va veure l'escena:
-Ei, Marta! Ja estàs lligant? És el meu veí del sisè! Haha! Com estàs, noi?
-Jo bé. I tu?-. No se m'acudia res més.
-Ara molt bé-. I es va començar a baixar les malles i les calces que portava, i es va començar a masturbar. Sempre havia pensat que tenia un bon tipet, aquesta noia del segon, tot i ser una mica plana. Se'm va acostar i va començar a recargolar la seva llengua amb la meva, cosa que vaig rebre amb gran entusiasme, doncs tenia una boqueta sucosa.
La Marta em va tornar a descordar i va seguir amb la fel.lació, i jo, ja desesperat, vaig introduïr dos dits dins al cony de la meva veïna, que va començar a proferir petits gemecs molt agradables i a fer tremolar les cuixes d'excitació.
Llavors em vaig escórrer a la boca de la Marta, que s'ho va empassar tot deleitosament.

-Què, t'ha agradat?-. Em parlava la meva veïna.
-Eh... si, clar.
-Doncs tornem'hi!
I em va agafar de la mà i em van fer anar cap a casa seva, la de la veïna, la Marta s'ho anava posant tot al seu lloc i es partia el cul de riure. Jo pensava:"Déu meu, sort que no ens ha vist ningú...".

Comentaris

  • No vegis!!![Ofensiu]
    ESTEL | 03-09-2008 | Valoració: 10

    La mirada inocent del principi va ser la seva estratègia de seducció........ perquè la noieta no tenia desaprofitament
    Em fa pensar quina matèria donaria a l´institut si llengua o ciències perquè tenia prous coneixements.........
    La veïneta també estava aplicada, es nota que estudiaven juntes. Es clar a partir d´ara suposo que seria quelcom més que veïna......

    Un petó per refredar l´ambient

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.