La Marina silenciada

Un relat de: Aleix de Ferrater



És diumenge, són les dotze
i la parròquia del barri ha canviat
l’església de la Mare de Déu de Port,
tancada,
pel camp de futbol de l’Ibèria,
obert de crits, vibrant d’exclamacions.
Només els separa el carrer de Sant Eloi,
també tancat.
A l’altra banda, l’escola bressol Collserola
no entén aquí el seu nom,
però sí el gran nombre de cartells
anunciant pis en lloguer.
No hi ha cap bar
ni cap fruiteria oberta;
no passa ningú.
Només hi ha l’ànima d’una àvia,
asseguda al seu portal
observant, carrer enllà,
la llarga paret del cementiri.

Comentaris

  • Espera[Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-08-2011 | Valoració: 10

    Veig el carrer, veig l'àvia, veig la seva solitud i la seva resignació.
    El barri s'està morint i el teu poema dóna especial vida al cementiri, el barri s'hi ha desplaçat, als carrers només una ànima en vida, l'àvia, ella ja ho entén, ja no necessita aquell bullici, mira al final del carrer on hi ha els seus que l'esperen, i ella sap esperar.
    Un poema trist però ple de tendresa, l'àvia dóna vida als carrers.

    Una càlida abraçada Aleix, i gràcies per les teves paraules al meu darrer relat, m'han commogut molt.

    Recordes que us queda pendent una visita a Lleida?
    Petonsssss
    Núria

  • Solitut[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-07-2011 | Valoració: 10

    M'encanta la poesia i, en aquestes poques línies, has sabut transmetre tot el sentiment de solitut d'una zona que devia ser plena de vida, de veus infantils i de moviment. La imatge de l'àvia observant la llarga paret del cementiri és genial! Amb això ja ho dius tot.

    Una abraçada a distància (no sigui que t'encomani algun virus)

  • Molt ben descrit[Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10

    Amb poques paraules descrius una escena que encongeix el cor. És trist constatar que això passa constantment. Primer es crea un barri, va creixent, poblant-se, es va fent viu i poc a poc va degradant-se, fins a ser tan sols una ombra.
    Ens llegim
    Una forta abraçada

  • Quin record![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-06-2011

    Vaig treballar molts anys al carrer Cisell de la Zona Franca, a l'escola Bàrkeno. El teu poema m'ha transportat a aquell barri que ja no freqüento. Gràcies als teus mots m'hi he tornat a passejar i he vist la solitud de l'àvia, el silenci dels carrers i el cementiri ufanós, arrelat a la muntanya i que veia, tristament, dia rere dia.
    Gràcies pels teus versos, Aleix.
    Una abraçada,

    Mercè

  • La tristor omple el cor...[Ofensiu]
    joanalvol | 15-05-2011 | Valoració: 10

    ... de l'ésser sensible quan s'adona de la fragilitat de tota obra. En constatar que tot allò que es crea està sotmès a l'abandó i la degeneració. És un sentiment estrany, ni enyor ni melangia, quelcom difícil de dir: indescriptible. Però tu ho assoleixes magistralment.
    Felicitats Aleix
    Joanalvol

  • La tristor omple el cor...[Ofensiu]
    joanalvol | 15-05-2011 | Valoració: 10

    ... de l'ésser sensible quan s'adona de la fragilitat de tota obra. En constatar que tot allò que es crea està sotmès a l'abandó i la degeneració. És un sentiment estrany, ni enyor ni melangia, quelcom difícil de dir: indescriptible. Però tu ho assoleixes magistralment.
    Felicitats Aleix
    Joanalvol

  • No cal cap aparell[Ofensiu]
    Epicuri | 25-04-2011

    Tenint un cor que parli!!!

    per retratar-ho tot.

    Que una imatge val mes que mil paraules????

    No ho va dir cap poeta!


    Que pugués veure com tu veus el que el cor il·lumina.

    i la llum esvaeix la foscor...les ombres.

    De Collserola a La Marina,


    o de la Marina...a valència!

    El gust, senyor, va ser meu... com el gat.

  • Poema dur[Ofensiu]
    Marc Freixas | 24-04-2011

    Si, dur...
    però en paraules plenes de sentit
    per descriure -escriure- un bell i fosc poema de quelcom que perceps en el paisatge triat, en aquest cas La Marina.
    T'estic molt agraït per tots els teus comentaris Aleix, gràcies.
    Continuaré llegint el teu talent
    per poder descobrir encara més de tu.
    Una abraçada ben literària.

  • Home... està bé, però...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-03-2011 | Valoració: 7

    Estimat company relataire Aleix de Ferrater,

    He llegit aquest relat teu, i, malgrat que l'he trobat bo (espero que no t'ofengui el "7"), opino modestament, ehem, que podria tenir més dramatisme intern, és a dir, que no té tot l'impuls que podria tenir. Trobo que està bé el relat, però no més que això.

    Tal vegada era un relat de paisatges i curiositats, i no estava molt enfocat als seus aspectes literaris. Això donc per suposat que tu ho saps millor que jo, si aquest relat anava enfocat per aquesta finalitat.

    Tal vegada no hauria estat malament fer un relat més llarg i amb més contingut i detalls.

    Però, ¿saps què? No és més que la meva opinió, i no vull fer-me el plom. Que cadascú et dongui la seva valoració, i no vull donar-me més importància de la que tinc, que suposo que tinc poca importància, jo. Al capdavall, en aquesta web hi ha més de 10.000 relataires, sips.

    Si fós el cas, parlarem d'això.

    Res més per ara. Que vagi bé. Records i sort.

  • tendre poema Aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 26-03-2011 | Valoració: 10

    que descriu els canvis d'un barri que sembla que va morint poc apoc, desprèn alhora tristor i melangia
    gràcies pel teu comentari al meu poema sobre el viure i el patir
    salutacions primaverals des de mataró
    joan

  • Silenciada i contundent[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2011 | Valoració: 10

    En venir al teu espai, he tingut la gran alegria de veure que havies publicat dues noves creacions, i he decidit començar per la primera.

    He trobat així un poema molt diferent dels que t’havia llegit fins ara: gens de calidesa en els versos, que resulten concisos, que estan escrits amb mots contundents, on no sobra cap paraula i cadascuna de les presents aporta el seu granet d’ombra al panorama dur, sec, esquerp, solitari i fosc gairebé, malgrat l’al.lusió al migdia i a les exclamacions de la gent.

    El vers final, com ha de ser, és el darrer cop a la sensibilitat, ja esborronada, de qui el llegeix.

    En dues paraules: Im pressionant!
    ;-))

    Quelcom semblant vaig intentar recrear jo en escriure Nàufrags

    T’envio una abraçada llarga,
    Unaquimera

  • és una pintura freda...[Ofensiu]
    teresa serramia | 24-03-2011

    que pot atreure...,o repel.lir...
    mirant-la lentament i amb calma..., atrau.
    Impacten les imatges estàtiques, callades...L'àvia, la seva ànima, guaitant el cementiri...on dormen ELS SOMNIS QUE DESPETEN...
    Fa pensar..., és suggerent, evocador...terrible!!, és...ART...Felicitats, Aleix!!

Valoració mitja: 9.63

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

190367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).