La marieta, el mosquit i l'abella (i l'escarbat)

Un relat de: AnnaVelasco
Hi havia una marieta que era taaan vermella i tenia taaants pocs piquets que semblava una gota de sang. Taaant era així que un mosquit curt de vista que volava per allà va pensar que de veritat era una gota de sang i va voler punxar-la per a xuclar-la. Però, com ja sabeu, les ales vermelles de les marietes són unes closques dures que amaguen les seves ales de veritat, les que fan servir per a volar, i així que el mosquit va mirar la clavar-li el fibló, aquest se li va trencar i va sortir disparat. Casualment el fibló va anar a parar al culet d'una abella que al principi es va espantar, però de seguida va quedar ben contenta de tenir dos fiblons.

—Així en tindré un de recanvi: el primer el podré fer servir per a punxar a qualsevol que em caigui malament i guardaré el segon per a protegir el rusc.

Però el temps passava i no es trobava amb ningú que no li agradés. Fins que un dia va aparèixer un escarabat de la patata d'allò més desagradable, que es va riure del rusc de l'abella.

—Ha ha ha. M'he menjat patates més grans que això! —va dir grollerament —I ara me'l menjaré també.

Aleshores l'abella el va picar. L'escarabat era molt fort i es sabia que podria aguantar algunes picades, però en veure que aquella abella no es moria va pensar que totes les abelles d'aquell rusc eren capaces de picar-lo tantes vegades com volguessin.

—Això sí que no! —va exclamar. I va fugir rabent.

Es va córrer la veu i mai cap altre insecte va intentar atacar el petit rusc. Així que l'abella mai va necessitar fer servir el seu segon fibló.

Ah, i mentrestant, el mosquit es va haver d'acostumar a menjar botifarra.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: