La mare

Un relat de: AINOA

Ara farà quinze anys
que Deu ens va separar,
i per mes coses que han passat
jo mai la he oblidat.
Dia a dia et portaré
dintre del meu cor,
i allà on vagi jo,
sempre tu aniràs.
Perquè l'amor que en vas donar
no ja res, que ho pugui igualar.
Fa molts anys, que em sento sola
i et trobo molt a faltar.
perquè com tu mare,
mai ningú m'ha estimat.
Vaig haver d'aprendre a viure
i portar la casa endavant,
perquè en vaig quedar amb el pare
que estava molt desolat.
Per mi va ser molt dur,
que amb deixessis aquell dia,
no estava preparada
per començar una nova vida.
No en vaig poder-me acomiadar
de la dona, que mes estimava,
perquè quant va succeir
a molts kilòmetres jo estava.
Voldria haver fet moltes coses
gaudir mes de la teva companyia,
dir-te quant t'estimava
i fer més agradable la vida.
Tot això no he pogut fer-ho,
i no en queda res a dir
tan sols sàpigues que t'estimo
i que sempre estaràs, dintre de mi.






Comentaris

  • Porto...[Ofensiu]
    mirare | 12-12-2005 | Valoració: 10

    ...dies llegint-he i avui m'he decidit a comentar-te, i precisament aquest relat.

    És tant gran l'amor cap a una mare, la persona que gràcies a ella, formem part d'aquest món.

    Però quan no hi és...

    Sempre ens queda el record. Record d'aquelles abraçades i petons que només ella sap fer.
    Però estic segura que Ella està amb tu, dins teu a cada moment.

    Una abraçada i Salut.

  • Una filla amb talent[Ofensiu]
    joudl | 05-09-2005 | Valoració: 9

    Allà on hi sigui veurà que la seva filla és una gran escriptora que amb tant sols un petit cop de vent de sort arribarà molt lluny.

  • " Sempre estaràs dintre de mi "[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-06-2005

    És el més preciós que se li pot dir a una mare: Sempre et duré en mi. I demostrar que el seu amor va converitr-se en gran afecte i que t'ha ensenyat i et va fer créixer al seu costat.
    Segurament se sentiria molt orgullosa de llegir aquesta dedicatòria que la seva filla li fa amb tant d'amor... Felicitats!

    Nanit!
    Gemm@

  • Felicitats[Ofensiu]
    fada de mel | 28-05-2005

    FELICITATS!!un poema molt bonic i on mostres uns sentiments d'amor i al seu moment d'angoixa. Realment et felicito perquè t'ho mereixes.
    Un petó

  • Precios[Ofensiu]
    ITACA | 29-04-2005 | Valoració: 10

    M'he emocionat moltissim Ainoa... les teves paraules tan sinceres porten un significat que omple el cor de la gent que podem gaudir d'elles, m'ha recordat molt a la meva avia, mai deixis de somriure amiga meva, la teva mare es devia snetir i es sent orgullosa de tu.

    Una abraçada molt forta, Clara

  • Sempre...[Ofensiu]
    Llibre | 31-03-2005

    la pèrdua d'un ésser estimat crea un buit dins l'ànima, i alhora s'omple de records. Moments, instants, vivències... Mai no s'arriba a oblidar!

    Per temps i temps que passi.

    Salut!

    LLIBRE

  • Que trist![Ofensiu]
    Maragda | 28-03-2005

    El teu poema m'ha arribat molt endins. I potser ho fa per què jo amb la meva mare sempre dic que no he trencat el cordó umbilical i el sol fet de pensar en perdre-la m'estremeix de dalt a baix. Per això haver-te llegit m'omple d'acorament.
    I malgrat no ens coneguem, una tendra abraçada!

  • mares[Ofensiu]
    Shu Hua | 14-02-2005 | Valoració: 8

    sempre costa valorar la mare, potser quan tu ho ets, llavors te n'adones més... o quan se'n va. Escrius amb sentiment i pena. Si tot és biogràfic, fas bé d'escriure-ho, així part de la pena es quedarà en el paper.
    També m'he llegit el Capità, el primer relat teu que llegeixo. Està bé, és la descripció d'un home en una situació. Ara, al final, té la noia o no? I on lluita? Ja serà un d'aquests que van anar a l'Irak! L'únic defecte que li trobo són les faltes, que li treuen agilitat.
    He llegit el de Sichuan, pensant-me si tindria a veure amb Xina i ja veig que no, és el lloc on treballaves, oi? Segur que als companys els ha agradat molt.
    I els Regals, tens molta raó: el que importa és el sentiment. Però moltes vegadess ens n'oblidem i sembla que ens sentim obligats a regalar. Sobre tot als nens. La meva filleta té dos anyets. Ni pel seu aniversari ni pel Tió s'enterava de gran cosa, doncs tothom volia regarlar-li un munt de coses!

    Estic molt contenta d'havr-te llegit. Perdona per fer-te comentaris globals, ho he copiat de El Critic i sembla que guanyes temps i és més fàcil comentar.
    Un petó molt gran

    Glòria

  • mai es pot fer prou...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-02-2005 | Valoració: 9

    per una mare... i tu t´has sentit melangiosa i culpable de que, potser, no vas fer prou per ella...no, no et sentis així... ella et va donar la vida, tu vas estimar-la de formes diferents segons la teva edat, vas parlar amb ella, vas discutir amb ella, vas enfadar-te amb ella, vas riure, vas plorar, vas somiar amb ella... què més es pot fer ? si li haguessis comprat la lluna, l´haguessis vestit d´or... també et doldria la seva mort i et semblaria que encara vas fer poc... i ella, diria el mateix de tu... que potser va fer poc... sempre és poc per a una filla... sempre és poc per a una mare!
    Si ho reconeixes i ho recordes... és que l´estimaves més del que tu et penses...
    ànims... un petó i una abraçada... AMIGA!

  • ple de sentiment...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-01-2005 | Valoració: 9

    Ja tens raó que l'amor de la mare és únic, cap se li pot igualar. En aquests versos que s'omplen de sentiments i amor, sempre queda aquella estimació i aquell record que viurà per sempre més dins teu. Un enyor que no s'acaba mai...
    Molts petons bonica i gràcies pels teus comentaris, que sempre m'omplen d'il·lusió.

  • Petons[Ofensiu]
    Lavínia | 28-01-2005

    AINOA fas bé de recordar la mare! li rendeixes un bon tribut amb aquest poema que per a tu, de ben segur, queda a la mesura del no-res comparat amb l'estimació que sents i que mai la podràs igualar amb res que facis o diguis.

    La sensibilitat i amor vessen del poema, però.
    d'això en pot estar segura.

    Una dolça abraçada.

Valoració mitja: 9.14

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: