La Mar

Tendre, suau, amb un toc de melancolia. M'ha transportat al meu paisatge preferit, ple de llum, de força, aclaridor de les idees i revisor de cada part dels teus records... A mi m'encanta, necessito estar-m'hi al seu davant cada cert temps, submergir-m'hi, contemplar-la. Però endinsar-m'hi massa em faria por... ho reconec.
El teu poema ha sabut transmetre tots els sentiments que sentiria si fos allà,deixant-me emportar pels seus colors, per la seva veu...
Miraré més cosetes teves! Fins aviat!

_vespertinª_

suau balenceig, paraules que acaronen l'ànima, ... mmm, fa dies que us llegeixo i em deixeu un bon "retrogust", mmm, ...

OhCapità.

allà on es fonen els blaus i s'acaba l'horitzó, també a mi m'agrada ser-hi.

La mar és un món de somnis i de poesia i també de desitjos que com els teus m'agradaria ser-hi un d'ells , un home de mar que, ecnara que dius que "no els entens", es veu que t'atrauen i és que la mar també és un món d'aventures insospitades plenes de temors i joies.

M'ha agradat el teu poema, potser perquè m'estimo la mar perquè visc part de l'any enfront d'un tros que duu en el seu si part dels pensaments més clars.

Fins una altra.

Lavínia

de poesia però nascuda a una illa tot lo que parla del mar em crida l'atenció, a Mallorca des de petits mos ensenyen a estimar la mar però també ha tenir-li molt de respecte la dita "la mar fa forat i tapa" la sabem de sempre, m'ha agradat llegir el teu poema ...

una aferrada

Conxa

Gràcies pel teu comentari afectuós i delicat.

T'explico: El sexe és un desafiament a la mort, a tot allò que ens produeix melangia. La tardor és una certa mort que la naturalesa accepta per tal de poder reviure amb més força encar. Jo repto aquesta melangia de la tardor, el dia dels morts (1de novembre) vestint-la amb imatges eròtiques.

El teu poema és preciós. Tens una gran sensibilitat i una gran delicadesa. Expresses amb imatges suavíssimes la teva ànsia de zalpar vers ous horitzons.

Perquè la vida ens empeny a zalpar pels camins ignots de cada dia. Expresses molt bé l'impuls de la teva juventud per anar descobrint mica en mica aquest tresor insuperable que és la vida.

M'ha agradat molt llegir-te i conèxer-te! Segur que trobaràs la felicitat que mereixes.

Es fet un gran poeme a la mar.
Es preciosa amb tots els seus estats., els colors blaus del mar amb fascinant i el soroll de las ones quant piquen amb las rocas es unic.
Crec que es fet un escrit molt encertat.
Una abraçada Noi, et seguire llegint.

M'ha agradat el teu poema, que defuig el mar, tambe es coincidencia que jo visc al canto del mar i que no la temo, pero no recordo encara fer una travessia marina que fos extensa...