La mar en calma

La mar en calma,
El cel és roig,
Ja arriba la vesprada,
El poeta es torna boig,
De inspiració i de goig.
La sal de la mar,
Reposa sobre,
la meva pell daurada,
i em resseca l'esperit.
Les ones em colpeixen,
Al pit ple de goig,
De goig sense mesura,
De goig i inspiració.
Les meves mans,
S'entrellaçen entre l'aigua,
Cristal·lina i cálida,
L'aigua de la saviesa,
L'aigua de l'eternitat.
La mar en calma,
M'inspira i m'omple d'alegria,
Igual que la poesia.
La mar en calma,
Em porta tants records,
Aquelles vesprades,
Aquelles nits que no moren,
Aquelles nits que no acaben.
La mar en calma,
El cel és roig,
I a mi m'omple de goig.