La mar del port

Un relat de: Lolita

la mer du port
és estancada, és com un
reflex dur, com un
mirall opac
on rellisquen
les ones de la ignorància.
Els peixos
naveguen per
les aigües de la rutina,
que sempre moren
en un tros de vaixell;
la vida té els límits
marcats amb taques
roges de números
classifiquistes.
Són els mediocres
inspirats per la sal.
Un tipus de peixera
universal, un tros
de pedra, o d'alga
d'oceà.
Peixets i peixetes
benvinguts al circ aquàtic,
els pous de fàstic
de la mer du port,
però ¡ep!, peixetons
no traspasseu barreres
no fiteu l'aventura
d'un art marí
dins la mar de fons,
la llunyana,
la desconeguda:
no hi ha res per
descobrir.
S'ha d'estar segur a casa,
acariciant sempre
el mateix eriçó
sense escorça,
el mateix peix
sense espines.
L'originalitat
és producte dels necis,
La transcendència
dels anormals,
la mer du port
tan magra i tan fosca
us farà encaixar.
La mer du port
té fronteres
amb artilleria protegida
dins els magatzems
dels transatlàntics.
La mer du port
és la vida
de les parcel·les,
és l'explicació
dels moviments
de l'aigua.
No, no hi ha
corrents salvatges,
ni tempestes marines.
La pols
del món de fora
és el nostre tel
contra la llibertat.
No busqueu
colors dins la fosca
mar del conformisme.
Benvinguts,
benvinguts peixets i peixetes
al circ aquàtic
de la mer du port.

Comentaris

  • espia[Ofensiu]
    El follet de la son | 18-06-2008

    Visquin els beures al sunset dels diumenges a la nit!

  • La rebel·lia[Ofensiu]
    Melcior | 06-04-2008 | Valoració: 10

    del èsser enclaustrat ,tancat dins una gàbia de fabricació propia , i de la que no sabem , o no gosem sortir , probablement degut a la nostra extrema cobardia .
    Endavant!

  • el nostre tel contra la llibertat[Ofensiu]
    franz appa | 02-04-2008

    Tempestes marines, corrents salvatges. Anhel de la llibertat!
    Les embarcacions veteranes ens refugiem en el port, i cada cop ens fa més por el mar obert. Encara bo que queden vigoroses "peixetes" com tu que ens parles amb una ironia brutal de les nostres miserables reserves "dins la fosca
    mar del conformisme".

    El poema té una força i una contundència que em deixa bocabadat. I prou.

    Potser ens veurem al mar...obert, un dia!

    franz

l´Autor

Foto de perfil de Lolita

Lolita

9 Relats

23 Comentaris

10134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
D U V I N

In vino veritas

__________________________

Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)



si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda

(Nabokov)




____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com

www.fotolog.com/habalusa