La màquina escurabutxaques (observacions opinables)

Un relat de: Joan G. Pons
- Hola Joan !
- Qui ets ?
- La màquina escurabutxaques del Bar Pilonet Blanc.
- I què vols ?
- Vull xerrar amb tu de la gent que s’acosta i juga.
- A tu et va bé...oi ?
- Sí, però vull parlar del que juga.
- Em sembla que vas contra els teus interessos.
- Vull xerrar sobre les persones que juguen, no sobre els diners que juguen.
- Curiós. Endavant.
- Davant meu desfilen tota una sèrie d’actituds i reaccions interessants i que podem comentar.
- M’anomenen “escurabutxaques”... què et sembla ?
- Ben cert. Les monedes i bitllets hi són a les butxaques, però sempre surten de les butxaques amb una decisió.
- Jo, i parlo com una màquina, a vegades no percebeixo que sigui una decisió.
- Per què ?
- Doncs no hi ha una reflexió continuada... sols la decisió tipus etiqueta permanent de guanyar.
- Doncs parlem d’aquestes actituds.
- Endavant, Joan.
- La gent que juga de les dues o tres monedes de canvi i prova sort. Gent que prova sort però no segueix jugant i invertint. Sols prova. Com si comprés un bitllet de loteria. No hi ha continuïtat ni més monedes. Gent que domina i controla l’aturada i s’en va.
- Cert, Joan, hi ha gent que s’acosta i sols ho intenta i marxa.
- Altre gent que juga i juga i inverteix bastants diners. Estableix una certa baralla amb tu. I vol guanyar el premi abocant monedes i monedes. Sembla com si esperés la teva distracció i resposta de monedes.
- Hi ha una enganxada de la persona amb mi i unes expectatives, moltes vegades frustrants.
- I un altre gent que rep el premi. Curiós, doncs hi ha variants:
• Reps i reculls el premi i te’n vas. Recuperació relativa.
• Reps el premi i el tornes a invertir. Sense un segon premi. Recuperació negativa.
• Reps el premi i tornes a cercar un nou premi més quantiós. Recuperació relativa.
- És un joc.
- On s’hi juguen diners.
- És un joc lliure.
- Sí, però, a vegades, amb una segona part, sensible.
- Què suggereixes ?
- No suggereixo res. Sols que les persones que juguen, ho tinguin en compte. He escrit uns perfils amb molt de respecte. I respecte a la seva llibertat.
- Vols dir que no juguin ?
- Adéu, màquina escurabutxaques !!!

Comentaris

  • gràcies joan [Ofensiu]
    joandemataro | 24-04-2012 | Valoració: 10

    espero que tinguessis un gran dia de sant jordi

    abraçades
    joan

  • Dona peu a moltes opinions[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012 | Valoració: 10


    La pobra màquina ho té una mica complicat.
    Se’l hi presenta el cas del jugador de Les quatre monedes que li sobren.
    El del jugador que pensa, vaig a provar sort i m’hi jugaré aquestes monedes.
    El del jugador que perd i decideix marxar i anar per una altra cosa.
    El del jugador que ha tirat les monedes però, ha guanyat!!!
    El del jugador que decideix recollir els diners i marxar.
    El del jugador compulsiu que segueix jugant sigui guanyant o perdent.
    El del que... només es mira la màquina i passa de llarg, aquest no és jugador!

    Un relat interessant Joan. M’agradat.

    Una abraçada i una bona diada de Sant Jordi.

    Gemma

  • molt bones reflexions joan[Ofensiu]
    joandemataro | 20-04-2012 | Valoració: 10

    i molt adients ara que volen instal.lar un complexe estil LAS VEGAS com si fos una gran inversió... per qui ?

    gràcies joan per les teves aportacions
    jo.

  • Un fet i moltes possibilitats[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-04-2012

    Realment, tot és opinable... però la veritat és que si la màquina guanya diners, algú els ha de perdre: aquest és un fet que no admet discussió.

    Sobre el que es pot opinar és sobre allò que obté a canvi de les seves monedes la persona que juga i juga i acaba perdent: una estona de distracció, potser? sentir durant un temps que té a les seves mans la possibilitats de guanyar? satisfer una addicció? ...?
    Les possibilitats són moltes... i la resposta, molt personal, suposo.

    T’envio una abraçada juganera,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10