la màquina de fer il·lusions

&Amb una post de fusta al terra, col·locada de manera que al seure l'espatlla li queda repenjada a la paret, les cames estirades, amb el peu dret controla l'eix de fusta on hi ha enrotllat el filferro. Un coixí, quatre eines,canyes de riu i fulles de palma seques, ja està a punt per fabricar il·lusions.
Avui té tres encàrrecs, tres bruixes li han demanat que els faci les escombres , i ves per on les volen personalitzades.
-Per que dieu que són bruixes si són l'Obdúlia,la Maria i la Joaquima del carrer de dalt?
-Si perquè són unes bruixes,a les nits d'estiu amb lluna plena, udolen, criden i gemeguen, ves a saber el que fan .Ets massa petit per saber aquestes coses, encara que les vegis tan ben plantades i tan fermes, ja et dic jo que són unes bruixes.
Agafa les canyes seques que ja te preparades, pelades, les més rectes. Les fulles de palma escampades a la seva esquerra, clava una punta de cabota ample a l'últim nus de la canya,agafa el filferro i a partir de la punta de cabota ampla va col·locant amb destresa les fulles de palma seca, tot caragolant ,premsant i espitjant ben fort el filferro. Repeteix l'operació ,fins que considera que ja hi ha prou fulles de palma per concebre una bona escombra. Ja que hi esta posat en farà unes quantes més, així ja les tindrà preparades per a la clientela.
Va fent petites pauses, els moviments són lents però concrets, precisos, ara es treu la gorra, de dins hi agafa el bitxo i sense dubtar-ho li fa una petita mossegada,
-En vols....?
-No!!.. deu ser molt coent.
El porró de vi el té a l'altra banda com mig dissimulant-lo entre les fulles de palma. Amb la coïssor del bitxo ara fa un xarrup de vi.
-Es per la gola saps, la tinc seca... Com va l'escola?,aprofiteu que el mestre es fa vell.
Mira veus! jo he de picar borra , llana ,fer matalassos, escombres i persianes, però et diré un secret, només treballo quan he d'omplir la pipa o el porró i per algun que altra tall de cansalada viada, per anar tirant. Tampoc necessito massa coses més, però facis el que facis a la vida, ho has de fer amb il·lusió, ganes i sapiència,sempre és millor.
Els gossos i jo ens passem hores prenen el sol contemplant aquest bé de Déu de dones que passen pel carrer. Anades i vingudes, la gent cada dia va més i més de pressa, sense il·lusió sense saber massa bé on van. I ara nosaltres dos estem aquí fabricant les escombres a les bruixes, il·lusionats esperant que vinguin i marxin volant.
Agafa les tiges de palla de color vermell, verd i daurat i les va col·locant i pitjant amb el filferro per fer-li un dibuix ben acabat, com flonjo. Amaga les tiges de la palma donant-li un aire senyorial, acolorit, llampant. Ara ja només queda pentinar-les i tallar-les. Amb una gran pua, pentina l'escombra de manera, que com més la pentina més fina queda, i amb un cop sec de destral, el plomall queda net i recte i anella el precinte per evitar que s'esfilagarsi i posa l'escombra dreta.
-Veus perfecta! Vertical, perpendicular al terra , a punt per aixecar el vol. La Maria la vol ben fineta.
Es disposa a carregar la pipa, ho te tot aprop: el tabac dins la faixa, la pipa al butxacó de l'armilla, el bitxo dins la gorra, una agulla de cosir matalassos entre-passada a la gorra que la fa servir per a tot, tan hi neteja la pipa com hi escura caragols, mentre amb el dit polsa pitja el tabac dins la pipa. Arriba la Maria a recollir la seva escombra, els llavis vermells, les galtes també,la mirada valenta , tot ella es veu com vermellosa i formosa. Els cabells ben pentinats recollits amb un monyo, al coll se li endevina una blancor a la pell que la fa misteriosa.
Potser sí que és una bruixa. Se la veu il·lusionada amb la nova adquisició.
Se la mira , l'agafa, li dona uns cops al terra i la prova .
-Mira, fins i tot hi podré ballar.
I tot d'una desapareix.

--------------000-------------