LA MALIFETA D´EN DAMIÀ

La Teresa es posa be el mocador al cap i agafa la manteleta
Fa fred i te de caminar un bon tros fins al poble. La
seva casa de pagès dista uns bons cinc quilometres al petit
poblet. A ella li agrada la solitud de les muntanyes i la calma
que desprenen les albades al Montseny.

La Teresa te dos fills i un marit. El marit esta treballant amb
els bous a un camp. Al Isidre la tasca que te de fer la Teresa
creu es treball de dones. Els fills els te de donar pa i para de
comptar. Les altres coses les te de fer la mare. Ell be te prou
feina en conrear la finca i tenir cura del bestiar.

La Teresa no entén gaire res . El Damià sempre ha sigut bon
xicotet. A ella mateixa es pregunta perquè la seva filla Maria
li ha dut l encàrrec de les monges de que volen veure-la. La
Maria sols li ha contat que ahir les monges el varen castigar
amb els braços en creu mig dia, en un indret on el podien
veure tant els nens com les nenes.

La Teresa va interroga al seu fill, ell no li va voler dir perquè
del càstic i la Maria com que va a una aula amb les nenes, no
en te ni la mes remota idea. A part el xicotet esta mes callat
que mai. Quina en deu haver fet ? Esta tota anguniosa.

La Teresa fa via adelerada vol arribar aviat al poble l’ànsia
la fa caminar depressa i se li deslliga una veta de l´espar-
denyes que quasi la fa caure. La corda i reprèn el camí, al
poc la flaire de focs de llenya li arriba a les narius..Si darrera
el pujol ja albira el poblet petit i rònec

La Teresa dreta davant la porta de les monges esdevé parada
un moment, despresa amb la ma agafa el picaportes de ferro
en forma de drac i pica ben fort.

La Teresa diu bon dia a la monge que l’obre , reconeix es la
la que fa d’escarrassot a totes les que tenien mes diners..La
fa passar a una habitació on hi presideix un cuadret amb un
retrat de la fundadora, quasi omple tota la paret i te cara de
mala bava pensa, sols es un pensament que fa foragitar in-
mediatament. La monge portera diu esperi un moment vaig a
buscar la “Madre Supoeriora “.

La Teresa s’asseu a una cadira que te una pota mes curta, ja
que es balanceja una mica. Al cap de poc entra una dona alta
i cepada que s’asseu davant seu.
- L’he fet venir perquè el seu fill ahir es va portar molt malament
- I doncs, fa ? Es un bon xicotet.
- Si ho es, mes el que va fer ahir ja sobrepassa tot, mai havíem vist
cosa igual, ja cal que el castiguin vostès degudament.
- Que va fer , digui’m senyora diu la Teresa neguitosa.
- Miri es va barallar amb un company i el varem tancar al lloc
a on rentem i estenem la roba. Es veu que el altre noi li va
robar una baldufa i ell el va estomacar.
- Ai¡ si li van prendre la baldufa potser no es tant greu
diu la dona.
- No això rai, el que es greu es el que va fer desprès al
safareig.
- La monge que li ha obert va trobar el noiet amb unes
tisores a la ma. I sap que feia ? – Doncs ara li dire, amb les
mateixes feia uns forats a les bragues de les monges ben be
al lloc on es fa el pipi. Un forat ben rodo. Que li sembla ?
Al interrogar-lo va dir ho feia perquè ens anés mes be per
fer-lo. Per això el varem posar en els braços en creu. Ja el
poden ben castigar, quasi diria que li va fer fer el dimoni.

La Teresa desprès d´ acomiadar-se de la monge surt amb el
cap cot i així travessa el poble. Mes quan ja endevina que
ningú la pot veure esclata en una gran rialla. Pensa en la
entremaliadura del fill, mes també pensa en les bragues de
les monges amb un forat ben rodo. I riu com feia temps no
ho havia fet.
-