La majoria silenciosa

Cada dia tinc més clar, que la veritable majoria silenciosa és la dels sentiments.

Sentiments que, per culpa del seu absurd mutisme amb regust de vergonya i timidesa, anem perdent a cada cantonada sense que ni tan sols facin soroll quan colpegen el terra del nostre cervell.

Així és com, sense ni adonar-nos, aquesta majoria silenciosa dels sentiments va renunciant a batalla del dia a dia, i la fredor de les mirades al melic acaba per imposar la seva subtil barbàrie executada en ciutats que semblen quiròfans acabats d'esterilitzar.

Potser ha arribat l'hora de fer que els nostres sentiments siguin més estridents i menys mesurats, i que tinguin colors tan llampants que, qui vulgui, els pugui veure d'una hora lluny.
Potser ha arribat l'hora que el món sencer sàpiga que estem decidits a fer el que calgui per a no perdre'n ni un més, i que ningú mai més dubti, que estarem disposats a sacrificar tota una vida per una emoció de menys d'un segon.

I cal tenir ben clar que si no aconseguim aturar la tendència actual, la minoria sorollosa dels que no saben ni de què estic parlant, ens té la partida guanyada abans de moure la primera fitxa.