Cercador
LA MAJESTAT I ALTRES JOIES DE SANT CRISTÒFOL DE BEGET.
Un relat de: Antonio Mora VergésS'estan fent obres de restauració, tant a l'exterior com a l'interior de Sant Cristòfol de Beget ; els elements químics per fer aquesta tasca es converteixen en un lloc tancat, en fortament tòxics, per aquesta raó puc fer únicament una fotografia , que amb la mida original espero poder penjar al blog coneixercatalunya, a relats en català, i enviar al elripolles@elripolles.info
Alguna dades d'interès :
La Majestat de Beget: és una imatge del Sant Crist (Divina Majestat), tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina, la talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, presideix l'altar major.
La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s'oposaren a la seva profanació i destrucció. És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que podem contemplar- encara - en el seu lloc natural'.
Datada entre el final del segle XII i principis del segle XIII. La veu popular la considera més antiga i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir. L'església d'aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d'altres edificacions.
Al respecte, LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET, explica que originàriament la Majestat estava en un convent de monges situat al cim del Bestracà; les monges - cal suposar que amb la seva conducta - van ofendre la Majestat i aquesta va decidir marxar del convent.
Un matí la varen trobar a la porta de l'ermita del Remei, però des d'allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar al riu de Beget ,un traginer d'aquestas població , la va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà, l'animal no volia caminar, i el traginer li digué: 'Tira o rebenta!"; la pobra bestia va quedar rebentada. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a l'església de Sant Cristòfol.
Tenen molt d'interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d'un conjunt de retaules barrocs.
Beget és uns dels racons del Ripollès' de visita obligada.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS