La màgica creació de la lluna

Un relat de: Emili Llauraor

Quan vespreja, amb la foscor ve la lluna, que es dibuixa sobre el cel, banyada de llet. L'escorten les estrelles, que entremaliades i lluents, vigilen el pas del temps.
Quan vespreja, amb la foscor ve l'enamorat, que innocent i candorós, o treu el cap per la finestra, o acomoda ses natges a la sorra de la platja, o s'ajeu al groc verdós del ginestar, per contemplar com l'esfera coberta d'argent li pica l'ullet i l'encisa per deixar-lo absort. Llavors, la lluna i l'enamorat es troben. La primera es rodeja i li mostra el seu secret, el segon allibera l'amargura amb espesses llàgrimes.
A la cara oculta de la lluna hi ha un pou. Un pou irregular, de matèria calcària i gèlida, que cada nit s'omple de llàgrimes humanes. Un exèrcit de laments, amb el fracàs per bandera, es vessa a les suaus mans de la lluna, que abraça al seu pou, amb afecte matern, el dolor i la penúria que amaren el cor del pretendent. El lluner, un ancià coneixedor de tots el mals que l'amor alberga, classifica les llàgrimes una a una i garanteix que l'amor causant d'aquestes sigui veritable. Les olora, observa atent la seva transparència i les assaboreix amb deteniment. A continuació les posa al fons de la fossa, que llança un raig de llum immens y resplendent, que buida la llàgrima d'aflicció. Tot seguit aquesta es cristal·litza i passa a formar part de la superfície lunar.
Heus aquí la meravellosa historia de la formació de la lluna, una bombolla brillant, que des de que el primer enamorat va plorar, cercant esperança al cel, ha anat creient i dibuixant cràters, fruit dels pous que lluner excava, a la seva vasta extensió. Si qualsevol dia, després de llegir aquesta llegenda, mires la lluna, observa com engrandeix el seu diàmetre; com el lluner, vell immortal de blanques barbes, traça nous pous i cataloga noves espècies de llàgrimes. Si al dia següent sents que a la lluna han trobat aigua, ja saps d'on procedeix: dels milers d'alienats, que embruixats per l'amor, dipositen cada nit ses llàgrimes al pou de la cara oculta de la lluna.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer