La màgia de l'anonimat

La màgia de l'anonimat.
Mai, mai sabràs qui sóc.
Em permeto dir-me mil noms.
T'acompanyo amb falsa identitat.
T'envejo la curiositat.
Em mantinc ombra d'un reflex
Plena de matisos i de desigs
Mai, mai sabràs quin és el nom cert.
Aquesta és la màgia.
No existeixo, si no vull.
No existeixo, encara que vulguis.
Jugo amb avantatge. Ho sé.
Un dia serà tot caduc.
I aleshores, …
Desapareixeré.
Sense rastre, sense marxa enrere.
Aquest és el destí:
Ser desconeguda sempre.