La màgia de Cala Boadella

Un relat de: Àfrika Winslet

Entre Blanes i Lloret, s'alça una pineda espessa que acaricia la costa amb les seves fulles aciculars que intenten arribar al mar sense èxit. La terra abraça al mar i es confon, submergint-se en un món de vida i colors indescriptible. Per un viarany costerut i fugisser s'arriba a Cala Boadella, la més senyora i la més màgica de totes les cales que hi poden haver. Allà la natura es perd entre el temps i l'espai i et deixa meravellat i corprès. La bellesa et segresta i t'amara de sensacions salades i fresques. Pots albirar, des dels seus penya-segats rogencs i insondables, les platges de Blanes i, fins i tot, la desembocadura del Tordera.

De nit, pots xiuxiuejar a la lluna que baixa a fer un mos secret a la seva cala preferida. Els peixos conversen amb ella i els mol·luscs aplaudeixen cada cançó del vent. Després, a l'albada, tot torna a la normalitat però no s'esvaeix aquesta màgia. Les ones i l'escuma arrengleren pedres a la ribera, intentant construir una frontera entre els somnis i el mar. No ho aconsegueixen mai. Els núvols xarbotegen en el cel i fan caure, de tant en tant, alguna estrella despistada sobre un cargol de mar.

Els ulls verds de la noia ho miren amb recel, tant de bo hagués caigut sobre el seu melic i n'hagués fet d'ella una sirena. Es mira el mar, avui calmat com una bassa d'oli, i li ofereix el seu cos jove i nu. El mar l'acarona suaument i l'estima, com estima totes les coses que la natura li regala, i recobreix la seva pell bruna amb unes petites escates platejades. La noia s'escapa del seu amor, divertida, i es tomba a una roca perquè llueixi el seu cos sota el sol. Un dels tirabuixons de la noia regalima aigua blava fins la roca. El mar s'embraveix buscant la gota prohibida i, ple d'enveja, s'abalança sobre la roca com qui vol empaitar un gat i treure-li el cascavell. La roca és ferma, no es mou, no nota l'atac però el mar sap que, amb el pas del temps, la roca serà seva i podrà regalar una nova cala a la natura que tant l'ha encisat amb coses belles, magnífiques... La cala, però, mai serà més bella que aquesta, la nostra Cala Boadella.

La noia, ara, és una sirena. I és lliure.

Comentaris

  • la Boadella[Ofensiu]
    aglaia | 01-06-2006

    Quan era petita i anava molt sov¡nt (ara ja no tan, perquè hi han construït pisos al costat mateix). A mi també m'impresionava la immensitat del mar, aquella sorra, les roques. Per cert, en aquella éspoca, quan anava a la Boadella, sempre jugava a sirenes.

    Aglaia

  • Hola,[Ofensiu]
    kukisu | 24-05-2006

    Àfrica. M'ha agradat aquest relat i les imatges poètiques que en crees. Jo sovint hi sóc ben a prop de la Cala Boadella i de Blanes. Es coneix que et va impressionar.
    He llegit que tens dubtes sobre la correcció de la frase "n'hagués fet d'ella una sirena" que senzillament hauria de ser "hagués fet d'ella una sirena" per eliminar el pleonasme.
    Molts petons!

  • helena | 23-05-2006 | Valoració: 10


    Afrika, m'he imaginat la cala com si ja hi fós.
    Una autèntica meravella, i a sobre m'he sentit sirena.
    Gràcies.

  • Sirena [Ofensiu]
    Farnés | 22-05-2006 | Valoració: 5


    La Costa Brava ha canviat molt, principalment el seu paisatge degut a diversos motius. Un de desesperant és el de la mala gestió immobiliària. Sort en té de noves lleis que frenen poc a poc les males accions d'alguns promotorns.
    -Encara queda algun racó, com el que esmentes.
    M'agrada bastant com escrius i segueixo el teu "progrés" literari, amb satisfacció, però em costa, com diu Biel, veure aquests i altres paisatges de manera poètica i, malgrat això, tu ens envies una esperança grata, gairebé utòpica.
    Felicitats, sirena.

  • otorguem...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-05-2006 | Valoració: 10

    als llocs qualitats humanes; la màgia no està en els llocs, sinó en les mirades.
    Segur que algú s'avorria en aquesta cala i que algú es va suïcidar allí i que algú es queixava de tanta calor i tanta sorra a la pell pegada. Segur que algú no hi va veure sirenes ni llunes ni música d'onades blaves...
    La màgia és quan algú com tu, amb quatre mots converteix un lloc en un paradís amb la paraula. Llavors la cala batega en els teus ulls de sirena.
    ptons i una mirada!

  • molt be[Ofensiu]
    clutter | 19-05-2006

    Relat molt bonic, Laia. Es nota que la teva especialitat és la poesia perqué en la teva prosa traspua sentiments bells.
    Felicitats.

  • Entre Blanes i Lloret[Ofensiu]
    Biel Martí | 18-05-2006

    Encara que em costa imaginar un espai verge entre Blanes i Lloret, com a bon amant de l'Empordà (sobretot l'Alt, on estiuejo des de petit), em fa ser optimista. El que més encanta del relat és la descripció poètica que en fas, quasi onírica, amb una veu d'amant de la cala envejable.

    biel.

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-05-2006

    Crec ja haver llegit aquest relat en el moment què vas publicar-lo al fòrum per a participar en el repte, tot i que m'agraden molt més les petites modificacions que has fet.

    Una descripció molt acurada i detallada, amb el punt d'originalitat de la noia, que acaba convertint-se en sirena -o ja ho era abans?-. Bé, en tot cas li dóna un punt més al paisatge per a ser més "idílic".

    Per cert, enhorabona per ser la guanyadora del repte, de tot cor!

    Petons i cuida't molt!

    Sol_ixent

  • Magistral[Ofensiu]
    Jere Soler G | 13-05-2006 | Valoració: 10

    Encara que em diguin exagerat, el títol que li he posat al comentari d'aquest relat, és el que sincerament penso; segurament influit per l'amor que sento per la Boadella, una cala que porto a dins i per la qual he treballat moltes hores, entre reivindicacions, recollida de signatures, trucades a ajuntaments... però no me'n penedeixo gens, la cala s'ho val i els nostres descendents es mereixen un espai de llibertat que s'assembli el més possible al que ha estat la cala en els últims milers d'anys, i on la nuesa es permeti sense restriccions puritanes.
    A banda de tot aquest rotllo que estic escrivint el relat que has fet, millorat respecte el que vas presentar al repte, es mereix un 10 perquè no hi ha notes més altes.
    És la meva opinió sincera.

  • Jo també hi era........[Ofensiu]
    escaldot | 13-05-2006 | Valoració: 10

    He estat a Cala Boadella, em sembla que a totes les estacions de l'any, potser m'agrada just quan el sol encara no escalfa gaire però et comences a delir per mullar-te, sempre m'ha semblat preciosa.Encara no hi he vist mai la sirena però et juro que la buscaré.
    Hi ha un raconet entre roques que sembla fet a mida per estimar.
    Llegint el teu relat quasi em veia amb els peus ensorrats a la vora quan la tarda cau mandrosa i s'escapa una barreja d'aroma de pineda i salabror i et deixes anar i acaronar.
    Ben descrita Laia, en saps......

    Per cert has estat mai a Cala Pedrosa, prop de Tamariu?, ves-hi ja em diràs que et sembla, jo també li he escrit unes parauletes.
    Petons.




Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.