La magdalena

De petit, quan hom deixava caure allò de plorar com una magdalena, jo em fregia les neurones tractant d'endevinar el parany, posant magdalenes al forn, a veure si suaven...

Un relat curios, de forma circular, fet amb les peçes del tente que et passaven pel cap, amuntegant sentiments amb metafores amb rodolins amb l'imaginari d'infantesa amb poesia... una poesia saturada de talent i vestida de prosa.

He llegit tot el que has escrit (aqui dins), i com que la poesia mai ha estat el meu fort, no sabia què comentar-te, però tu mateixa m'ho has solucionat amb l'enllaç.

Tens un do infinit per treure prosa del no res.

Però (sempre n'hi ha un, de però) tendeixes a enfonsar-te massa dins teu sense pensar que els altres no sabem tot el que tu saps, cosa que ofereix relats encisadors pero amb un petit percentatge de pèrdua sensorial que pot confondres amb incoherencia.

Que t'he de dir que no sapigues. Potser que escriguis mes i llegeixis menys, però això es una bona blasfemia.

Roarscach

Genial!
En forma i contingut.
He viscut la major part de la meva vida a la Catalunya interior, se suposa que el català d'allà és bastant "pur", doncs no, el Pompeu va posar unes regles que a la meva iaia li semblarien un acudir jeje
En quant al contingut, que això sempre és una cosa molt personal i subjectiva del lector, també m'ha agradat molt. Aquells dolors que neixen de la nostra extrema sensibilitat, aquells bonys interiors que ens deformen... Un plaer, noia. Una abraçada.

El fet de ser un relat bastant curtet i que no he acabat d'entendre, ha estat la causa de que el meu comentari sigui tan breu. Em sap greu, però si una cosa no l'entenc, no la puc acabar de comentar del tot...

* Estructura:
En aquest apartat no sé què comentar-te. Ja que les faltes has dit que eren fetes expressament, per tant penso que no val la pena que les nombri, perquè ja ho deus saber.


* Contingut:
Només hi trobem un personatge, diria que de sexe femení (això és el que he deduït pel gènere que feies servir). Aquesta persona està trista per algun motiu, que no se sap, i es compara amb una magdalena.
És una barreja de realisme i humor.


* Opinió personal:
És original l'estil i la manera de redactar. Però si he de ser sincera, no he entès massa res. He començat entenent de què parlaves, però a mig relat m'he perdut. He vist que era una comparació entre algú que plorava i una magdalena, però no ho he acabat d'entendre del tot...

Espero que et serveixi d'alguna cosa!


Petons i una abraçada!!

Gorwilya

= En quant a la forma =

- El article "lo" que utilitzes molt seguit, jo el canviaria per "el", però crec que és correcte usa el "lo".
- Trauria el parèntesi, quan parles de Descartes, sempre penso que els parèntesis frenen el relat i són una mica antiestètics.
- en lloc de "pesades càrregues" posaria "feixugues", només per estètica personal i subjectiva.
- "va en busca teva", em sona a barbarisme, a traducció del castellà. Podries posar "et cerca".
- "encabat", crec que no és correcte, però ja dius a la introducció que les errades són fetes expressament.

= En quant al fons =

Fas una comparativa entre una magdalena i una persona, el bony que sobresurt de la magdalena amb les emocions que es fan llàgrima en l'ésser, sobreeixint-lo. Sembla que amb el plor es desfogui i aconsegueixi la felicitat.
Acabes el relat amb un to humorístic que li treu transcendència al text anterior, a la part del plor.
Com donant normalitat a que sovint necessitem de les llàgrimes així com de les alegries.

= Conclusió =

L'he trobat ben original i ben escrit.
M'ha costat entendre'l i no sé si ho he aconseguit.
I ben trobat el paral·lelisme entre l'estat depressiu i el final, absolutament còmic.

Espero que et serveixi!.

Molts petons.

gypsy

Podries referir-te a la TEISA com l'autobus de línia o una expressió similar. Jo, que visc a Girona ja t'he entès però a un lector del País Valencià, per exemple el pots despistar.
Salut.

Vinga, anem per feina, Ginebre.


Com que el relat és curt faré una valoració general en lloc d'estructurar-lo per parts.
El títol m'agrada per que és suggerent. La magdalena pot referir-se a la famosa magdalena de Proust de "La recerca del temps perdut" un llibre que no he llegit com molts altres clàssics però que és objecte de culte. Fas venir ganes de llegir al no saber amb que et trobaràs.
I et trobes amb un relat que sembla intimista però que poc a poc deriva en una "collonada" tot sigui dit amb el millor sentit de la paraula. Les expressions que fas servir hi ajuden (Sor blandina, el fet de que signi La Bella Easo). Així doncs tenim un text que comença dramàtic i acaba còmic. La metàfora de la magdalena com a sobreeiximent, com a sortida de mare de sentiments i emocions la trobo molt encertada i segurament és un punt fort del relat. L'estil és senzill i directe, sortint directament del cervell al paper o a l'ordinador. L'acabament el trobo massa tallant, doncs trenca amb el to humorístic de la segona part que és irònic i humorístic però no escatològic.
En fi, et saludo amb molt d'afecte.

començo descobrint gent, que això ja està prou bé...

És evident que alguna que altra falta d'ortografia hia, tot i que pel que he vist, ja ho saps, ja qu ehi ha un comentari que en fa referència. Tot és mirar-s'ho, jo també en faig i no precisament per plaer. L'estructura de les oracions m'ha semblat un pel complexa, jo no les hagués estructurat així, ja t'he n'adonaràs... Tot i això, no m'ha semblat incongruent cap d'elles.

El tema del text és original, i si he de ser sincera, és la única cosa que t'he llegit, així que no sé si és el teu estil propi o per contra, és un relat fora de la teva forma havitual. A mi, personalment, se m'ha fet un pel desconcertant i feixuc, però pel que veig, tenim gustos mooolt diferents. Parteixo de la base que a la biografia hi tens un poema d'en Casasses i és un autor que no m'agrada gens ni mica (que no vull dir que sigui dolent, eh!).

L'hagués enfocat d'una forma molt diferent, segurament més planera. No t'ho prenguis malament, però no m'ha agradat especialment, tot i que t'he de felicitar per la originalitat i l'humor del text, que sempre s'agraeix acabar amb un somriure.

Thalassa

P.S.: llegiré alguna coseta més teva, per poder-me fer una idea més general del teu estil.

... I per què no començar pel principi?
I ací em tens, "magdalenià" fervent, rient-me encara.
El llenguatge és fresc i les idees flueixen com d'un ullal, o ragen com d'una cabdalosa font, impregnant tot d'humor senzill.
Molt bona la magdalena!
Salut i molta rebolica!

Prop d'aci és la fàbrica de Ortiz, i un poc més enllà la de Dulcesol, seriosos competidors de la Bella Easo, però ni de conya li arriben al melic a la teua magdalena.
Sense falta, aquesta vesprà aniré a comprar-ne, per si em diuen tantes coses com a tu... pot ser siguen alucinògenes, màgiques.. o CALLA! no serà què tu treballes per la Bella... o (i ara sense burrera) què eres especial en dir les coses.

Vaig a escarbar més pels teus escrits, perquè sempre em trobe amb alguna meravellosa sorpresa.

bonissim, a més em recorda maneres d'escriure com les que faig servir, es pot llegir i rellegir, i a més està clar que cap magdalena del món es pot comparar a la bella easo...
quin bony... quin bony!!
i sucades amb llet ja no diguem...
oi?
tornaré

M'ha agradat el teu relat. Dius que l'ortografia no és el teu fort; no estàs sola. El teu relat és espontani i fresc, alhora que divertit.