LA MADAME (LLuis LLach) .Versió erotica.

Jo soc un dels nens que voltaven per la platja al temps que el cantautor de la cançó; dels que ens miràvem la madame, i no tan sols la seva panxa tan rodona sinó tota ella. Les ulleres de sol li donaven un aire de misteri , elegància i llunyania al mateix temps.
Teníem dotze anys, alguns anavem més avançats que altres, en els salts hormonals.
Jo era dels que més, ja amb vuit anys amb una veïna un xic més gran (també primerenca i encuriosida per les coses del cos), havíem estat investigant com estàvem fets , i quines sensacions ens procuraven les mans a diferents indrets; fèiem com si juguéssim a metges però més profundament… la metgessa començava per les parts més innocents .
M’agradava quan inspeccionava la meva esquena ¹a la recerca d’algun dolor, a mida que s’acostava cap avall jo m’anava posant nerviós, sabia per endavant que era una doctora perversa, pervertida amb els seus pacients,(tot i que no coneixia ben bé el significat de les paraules, eren tremendament excitants),posava la ma just en l’ultima lumbar (o sigui, abans de tocar-me el cul) i em deia : no li importa que li baixi els calçotets oi señor? Es que l’he d’explorar millor, el dolor podria venir d’aquesta zona i pujar-li cap amunt… I jo tot torbat li deia : Oh no, Senyora doctora vostè sap el que ha de fer.
I tant, responia ella, deixi'm a mi…
Mentre roncava la madam, jo somiava com seria jugar-hi amb ella, una dona de veritat, amb tot el que cal en el cos d’una dona, una dona que devia saber de fer-ne de coses, deien que al estranger en sabien més les dones , que no els hi havien prohibit tan el coneixement del cos , que no era pecat , el despullat, ni fer l’amor…²
Li deia el nom de la veïna per fer-ho més proper i real, la panxa pujava i baixava , regalims de suor li queien pel coll avall, fins al bell mig dels seus pits , aquells pits rodons i descarats , tan poc tapats pel bikini que semblava li explotaria en qualsevol moment, les dones d’aquí no hi anaven pas d'aquesta manera , deien que era cosa de les estrangeres que eren unes “guarres”, jo crec que tenien enveja i no s’atrevien a posar-s’hi…
Ben bé una sirena em semblava quan la veia sortir de l’aigua tota mullada, amb la cabellera rossa i llarga,(un cop es desfeia d’aquell gorro tan horrorós ,que portaven les dones en aquell temps, per no mullar-se el cap ).
I si m'atrevís a ensenyar-li la caleta , les seves roques i racons? Lluny de les mirades de la platja gran. Li regalaria petxines , li faria un collar, perquè s’ho pogués emportar al seu país de record, per mirar-lo les nits fredes d'hivern i recordar que a l'Empordà havia estrenat un jovenet molt i molt trempat ,que s'han havia sabut sortir prou bé.
Desprès d’anys de fantasies, a la fi un bon dia d’estiu vaig poder complir el meu somni , si no amb ella amb una altre madam, que fins i tot em va pagar el sopar i les copes, pensant ves a saber quina fantasia dels “machos españolos”,toro, castanyoles i ole ¡!Tu ser mi torero Joan!
Ja en tenien de raó en aquells temps que les estrangeres en sabien. No se si més, però al menys eren més lliures.

¹Si jo fos un home, suposo que no seria l’esquena, sinó panxa i avall…
²Cardar en realitat.