La mà entre la merda

Un relat de: bardissa
Avui dimarts, 18,50h, Hospital de Sant Pau, Ala E, lavabos per a visitants de la primera planta.
He après tres coses importants:

1ª- que he de tornar a posar un paquet de mocadors de paper a la bossa, com sempre em deia la mare, encara que tingui el costum d'eixugar-me el nas amb la màniga. Motiu, en qualsevol moment es pot creuar un vàter desproveït de paper higiènic a la teva vida.

2ª- que la bossa oblidada al cotxe o deixada a l'armari de qualsevol habitació no té cap utilitat quan et trobes en la situació 1ª, per molt farcida de mocadors que la tinguis.

3ª- que quan t'acotis per mirar d'arrencar el darrer bocí adherit al cartró del rotlle del paper higiènic, si el teu cap baixa per sota de la cota del teu melic, les ulleres que portes pinçades a l'escot de la brusa probablement acabin nedant entre la merda de la tassa.
Si t'acotes doncs, que sigui amb valentia, si portes progressives o ulleres cares probablement hi submergiràs la mà l'instant abans de pensar-ho seriosament.

Però el meu aprenentatge ha anat una mica més enllà, ara sé que sóc una dona valenta, que tinc els reflexes ràpids com als vint anys -però la ment molt més lenta-, i que sempre, sempre, sempre que alguna cosa em caigui entre la merda, quan la rescati no en tindré prou amb dues rentades per eliminar-ne la olor.

Torno al lavabo a fer-ne la tercera doncs el ferum que sento des que he començat aquest relat deu ser la font d'inspiració de tant desvarieig.

Octubre 2012

Comentaris

  • Així mateix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-11-2012

    Clar i català, molt bé! Un relat divertit, real però divertit. Dir les coses pel seu nom és convenient. Tenir preparats Kleenex o altres papers és sempre necessari. He gaudit i rigut amb aquesta lectura. Ho continuaré fent i m'alegra molt el teu comentari. L'Edu és aquell protagonista indirecte que deixa sempre un final obert al lector. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • M’ha fet molt riure, bardissa!![Ofensiu]
    Entremons | 12-11-2012

    M’ha sorprès, no esperava gens que la història anés així i m’has acabant provocant una riallada ben sonora!!
    Aquest estiu em va passar una cosa similar en un país on la possibilitat de trobar alternatives a l’objecte que em va caure dins la tassa eren molt reduïdes (i la tassa era molt bruta) i vaig viure la fotuda compulsió de la neteja... però encara vaig tenir sort que no fossin les ulleres! Tinc l'olfacte molt fi, jo!
    Moltes gràcies pel teu comentari, aniré seguint-te la pista amb els teus nous escrits... ;)

    E.

  • Torno a comentar -[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-10-2012

    Resulta que he llegit el magnífic relat de l'Allan Lee, el de la dona que s'alimentava d'olors i a sota he vist el teu comentari, i et vull dir que a mi em va passar igual: als setze anys vaig patir anorèxia i em vaig fer una excel·ent cuinera. Disfrutava cuinant, imaginant i somniant plats exquisids. També em comprava totes les revistes i llibres de cuina del mercat i els llegia amb tremenda morbositat .. Curiós, oi??

  • Humor sempre[Ofensiu]
    Anaïs | 18-10-2012

    Un punt d'humor sempre va bé, encara que la situació passi en un hospital. M'has recordat que aviat hauré d'agafar els guants de l'armari, perquè de res serveix haver-los comprat si no els poses a la jaqueta. Quan em diuen que perquè no porto guants si em queixo de fred, tinc costum de contestar: "Els he deixat a casa, perquè no passin fred...", tothom somriu. Una punteta d'humor mai va malament.
    Un somriure,
    Anaïs

  • molt agut[Ofensiu]
    bloodymaruja | 17-10-2012

    Molt bon relat !! I amb més raó que la meva padrina que no he vist mai ningú amb tanta llògica.
    Benvinguda , bardissa, i segueix punxant d'aquesta manera tan encertada!

  • Segueix amb humor[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-10-2012

    ...que allibera, és font de salut i bellesa. Què més podem demanar?

    Va, té, un pallasso:

    X=OD

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

bardissa

7 Relats

33 Comentaris

5622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Habitualment el meu mirall em somriu i em fa l'ullet, però sovint també em mira amb ulls tristos i plens de tendresa perquè sap quan atractiu i alhora dificultós és el camí cap a la consciència del que intento no escaquejar-me.
No és un mirall màgic però porta de sèrie un accessori, una ma estratègicament amagada que arrodoneix el llengot fent-te un bon pessic al cul alhora que una veu rogallosa i socarrona en off et diu:
"-Recorda que la vida és cada instant, viu-la!"