La llunyania

Un relat de: just one breath

Ara em pregunto quin és el teu significat
sé que abans eres felicitat, la meva felicitat
ara ets llàgrima, tristesa, enyorança...
ets record, desig, distància... molta distància.

No vull que desapareguis de la meva vida així
tan ràpid, tan fugaç, tan radical, tan contrari
Perquè m'il·lusionares dient que et quedaves?
i comences a fugir, covard, sense pronunciar paraula

M'estic preparant per viure enyorant-te
i potser sobrevisqui en el món recordant-te
que ningú em demani que t'esborri del cor
perquè em donares alegria, ara dolor

T'has ficat dins el meu cos, directament
t'has fet lloc i has ocupat el meu pensament
has remogut els òrgans i m'has fet tremolar
he trobat paraules teves i no les he pogut esborrar.

Tenc records amagats dins la caixa negra del cervell
perquè estiguin a resguard i mai es facin malbé
així en estar trista i sola obriré la caixa i entre sons de passes
i sortiran els records, les mirades, les frases pronunciades.

Entre llunyania i plors tendré viva la teva imatge
et trobaré pel carrer i sabré que és un miratge
et cercaré pel món encara que no et trobaré
t'estimaré més que ara, i encara no sé el perquè!

Comentaris

  • Simplement..[Ofensiu]
    Kina | 18-08-2007 | Valoració: 10

    Fantàstic!

  • cert..[Ofensiu]
    petitayas | 18-08-2007

    m'agraden molt els teus relats,
    si
    els i doness, nosee com un toc magic.
    nose m'agraden.
    de feet et vaig llegint pero mai t'he comentat =)

    em sembla que ho fare mes sovint.

    segueix aixi!

    petonss

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

33831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.