la lluna

Un relat de: Basileia

Al bell mig del carrer
ella se'm tira a sobre,
com si de llum pròpia es tractes
i tot d'una a les fosques.

Contemplar-la deu ser delicte,
però amb temor tothom ho fa.
Imaginar-me una nit sens ella,
potser res no canviarà.

I si tal bellesa està prohibida,
que em treguin del seu davant,
més no en sereu conscients
que la vida m'esteu prenent.

Quin orgull que reflecteix, ser la reina del seu món.
Més lluny, més petites i menys poderoses, ningú s'atreveix a negar-ho.

Uff!!! Quin fred, m'he quedat paralitzat.
Un encant, m'hi a atret tot d'una i a mitja foscor

Comentaris

  • AQUELLA ESTRANYA QUE OBSERVA[Ofensiu]
    artemisa | 08-05-2006 | Valoració: 10

    Que bonic!

    Quantes vegades m'he quedat observant-la i li he contat les meves histories, com observa allà dalt i què bonica és.

    Ella si que se n'assabentarà de tot eh?

    M'ha agradat molt el sentiment que li has dedicat a la lluna, m'ha semblat preciós!

    Petons,
    Artemisa

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

50587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.