La Lluna

Un relat de: martasrn

Cada vegada que seia al sofà de casa, sentia una pressió a la cama que li feia canviar la posició de la mà. No sabia com passava però era així sempre. Anhelava aquella estona de sofà, manta i llibre de després de dinar; però quasi mai arribava a complir-la. Aquella pressió a la cama i una remor que anava en augment la desconcentraven del seu propòsit.

No sabia com fer-ho per aconseguir el seu objectiu. S’amagava a la seva habitació, es dissimulava a la butaca reservada per a la mitja de la iaia, es camuflava a l’habitació de la seva filla, però res... era inútil. Allà on anava ella, la manta i el llibre, la perseguia aquella bestiola peluda que tenien a casa. La Lluna. I així acabava l’estona lliure dedicada només a ella: una mà a l’esquena, l’altra a la panxa de la gossa de la família i un somriure als llavis en veure com de feliç era la gossa en aquells moments.

Mai no hauria pensat que el temps d’oci era transferible d’una manera tan plaent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

martasrn

6 Relats

5 Comentaris

822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00