Cercador
La Lluna.
Un relat de: Antoni Cànovas- Compartir:
em va ensenyar com estimar-te
i tanmateix,
somnie felicitats banyades
cos a cos,
trencant hinòptiques ombres
amb il.lusions que es tornen reals.
No sabia com trencar l'aurora
amb carícies ni amb versos tendres,
cec ,
no veia els batecs d'obscuritat
dels silencis morts.
Ningú
em va ensenyar com estimar-te
i tammateix ,
prenyes les cordes per conjurar el desig,
obrints gemecs amb fragilitat
quan la ploma no sap que escriure.
He trencat el fred hivern del meu pit
passant pels deserts sense oasis al caminar,
he nodrit jardins acariciant la rosa
per arribar al capvespre del teu cos .
Ningú
em va ensenyar com estimar-te,
només tu ,
quan mire els teus llavis
i es barregen mots
amb onades d'amor .
Comentaris
-
poema natural i senzill[Ofensiu]Rafaelmolero | 12-12-2012 | Valoració: 10
He llegit el poema i m'ha agradat molt. El veig senzill i amb una qualitat molt intensa.
és amar sense miraments. és amar positivament . -
No tothom estima igual a tothom[Ofensiu]Pau Mora | 07-12-2011 | Valoració: 9
Tens tota la raò quan dius que ningú ens ensenya a estimar a algú en concret però és que seria erroni. Només es pot estimar escoltant un mateix
-
Preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 15-11-2011 | Valoració: 10
Per saber estimar no es necessita mestre, ser mestre d'amor és saber fer realitat els somnis.
I aquest poema és com un somni, ric en sentiments, en musicalitat, en utòpia feta realitat amb mots delicats com caricies.
Avui he entrat a la teva pàgina amb el desig de rellegir els teus bells poemes i he trobat aquest regall per als sentits.
Felicitats Antoni, un bell i delicat poema.
Una càlida abraçada,
Núria
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
12 Relats
51 Comentaris
16851 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Agita les mans davant la llum i que l'ombra et serveixi d'estranyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t'esglairà la nova lucidesa.Martí i iPol