la lluna que jo estimo

Un relat de: ferran

La lluna que jo estimo,
surt al mati i al vespre es pon,
i a la nit, quant dorm,
amb els batecs del cor
suaument la bresso

Vull ser el seu mar
blau i serè, d'onades fines
i perfilada escuma,
on la remor murmura
paraules d'amor

Com un reflex etern
la porto al cor,
m'alleuja el dolor
i m'endolceix el jorn

Voldria ser aquella estrella
que amorosament,
li pentina els cabells
de lluna plena

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Molt bonic,[Ofensiu]
    AINOA | 23-11-2005 | Valoració: 9

    Es fet un poeme plé de tendressa i melangia.
    M'agradat molt ferran la dolço en que las escrit.
    Una abraçada.

  • lluneta[Ofensiu]
    laura lara martin | 08-10-2005

    molt tendre, si senyor! em fa gràcia que algú que es diu ferran puga tindre esixa tendressa a dintre seu. Males passades he tingut amb els ferrans....

    Un beset molt fort per a tu.

  • AnNna | 07-10-2005 | Valoració: 8

    sí, és molt bonic, molt suau, molt tendre... amooor... aquesta Lluna impossible.... aiix...

    AnNna

  • Molt bonic.[Ofensiu]
    PoetaMort | 30-05-2005

    Un gran poema dedicat a aquesta eterna amant la LLuna. tant ma agradat que l'adjunt-ho als meus faborits.

Valoració mitja: 8.67