Cercador
La lluna plena del 18 d'agost i jo
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La lluna d'avui, rodona amb tota la rodonesa i plena en tota la plenitud, s'escapava de núvols paral·lels en forma de bandes que volien empresonar-la, però no poden: l'astre té llum i pot fugir (fal·làcia, això darrer: són les masses d'aire les que es mouen) (i fa pensar, fa pensar).
La lluna d'avui acollia cant de grills i murmuri d'ones barrejat amb converses de transeünts que turistegen el vespre i la ni-fresca ni-xafogor a la serena.
La lluna escrivia un missatge rutil·lant al mar. L'entenien o llegien els punts lluminosos d'embarcacions que només eren punts (o feien de punts).El satèl·lit guspirejant en el medi líquid, com molts somriures.
La volta celest acollia rialles de dos nens musulmans que jugaven mentre el pare i la mare callaven i miraven com gaudien. Tenien una pilota bruta i gastada i el petit ha xisclat perquè corria menys per agafar-la i ser ell qui la dugués a casa. Amb tot, aquells moments de campar davant l'element líquid de nit, sota la celístia, els quedaran com una nutrició, com un somni adimensional. Així ho vull creure, des de la meva nena interior.
Un grupet de gent la feia petar amb èmfasi festiu, tal volta asseguts sobre una embarcació adormida de cap per avall a la sorra.
Passa un home amb un gos deixat anar i et calma:
-No fa res.
-Ah, és que jo tinc dues gates.
La lluna ha superat cada gruix i forma de núvols, per més que juganers i llaminers, que no és de pedra. Ella té força, no es deixa seduir, ni que uns minsos estrats li dibuixin com una corona. Quina ridiculesa, voler-la comparar a ostentacions de poder d'invenció involutiva humana!
La lluna és per damunt la pèrgola d'obra vista, de columnes nues d'ornament vegetal romàntic, serioses com soldats.
La lluna vol baixar sota la glorieta i estar a la glòria cantant amb gràcia una cançó còsmica que alteri tots els somnis de més de dos rombes i faci pujar els colors.
La lluna és traïdora si se li demana res massa gros. Per això, també, millor mirar-la poc. No li plau, no la gastéssim. És la llunada màxima de l'univers.
La lluna em concedeix, doncs, que n'hagi pogut fer aquest escrit. No vol que l'allargui i haig de complir. No fos cas que no em deixés giravoltar-la amb l'escombra!
La lluna d'avui acollia cant de grills i murmuri d'ones barrejat amb converses de transeünts que turistegen el vespre i la ni-fresca ni-xafogor a la serena.
La lluna escrivia un missatge rutil·lant al mar. L'entenien o llegien els punts lluminosos d'embarcacions que només eren punts (o feien de punts).El satèl·lit guspirejant en el medi líquid, com molts somriures.
La volta celest acollia rialles de dos nens musulmans que jugaven mentre el pare i la mare callaven i miraven com gaudien. Tenien una pilota bruta i gastada i el petit ha xisclat perquè corria menys per agafar-la i ser ell qui la dugués a casa. Amb tot, aquells moments de campar davant l'element líquid de nit, sota la celístia, els quedaran com una nutrició, com un somni adimensional. Així ho vull creure, des de la meva nena interior.
Un grupet de gent la feia petar amb èmfasi festiu, tal volta asseguts sobre una embarcació adormida de cap per avall a la sorra.
Passa un home amb un gos deixat anar i et calma:
-No fa res.
-Ah, és que jo tinc dues gates.
La lluna ha superat cada gruix i forma de núvols, per més que juganers i llaminers, que no és de pedra. Ella té força, no es deixa seduir, ni que uns minsos estrats li dibuixin com una corona. Quina ridiculesa, voler-la comparar a ostentacions de poder d'invenció involutiva humana!
La lluna és per damunt la pèrgola d'obra vista, de columnes nues d'ornament vegetal romàntic, serioses com soldats.
La lluna vol baixar sota la glorieta i estar a la glòria cantant amb gràcia una cançó còsmica que alteri tots els somnis de més de dos rombes i faci pujar els colors.
La lluna és traïdora si se li demana res massa gros. Per això, també, millor mirar-la poc. No li plau, no la gastéssim. És la llunada màxima de l'univers.
La lluna em concedeix, doncs, que n'hagi pogut fer aquest escrit. No vol que l'allargui i haig de complir. No fos cas que no em deixés giravoltar-la amb l'escombra!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com